L’ultra Wilders fa detonar la coalició de govern dels Països Baixos

Poques hores després, el primer ministre, el tecnòcrata Dick Schoof va presentar la seva dimissió, després de qualificar d’"innecessària" la decisió de Wilders. El seu equip ministerial seguirà en funcions, tot i que només per a les tasques ja en curs o per resoldre assumptes d’urgència. Els cinc ministres del PVV han formalitzat així mateix la seva renúncia. Tot apunta a una convocatòria d’eleccions anticipades, quan fa tot just un any i mig dels anteriors comicis. No s’entreveu la possibilitat d’un govern en minoria per a la resta de la legislatura.

Amb això es posa fi al fins ara únic govern liderat pel partit de Wilders, una coalició composta de quatre formacions dretanes. El líder del radicalisme dretà i trumpista no tenia formalment cap càrrec ministerial, però exercia el seu poder des de fora.

Els socis de coalició del PVV van sortir de l’última reunió per mirar de salvar la situació expressant la seva "incomprensió" i "malestar" per l’actitud de Wilders. Des de l’oposició, el líder del bloc d’esquerres GL-PvdA, el socialdemòcrata Frans Timmermans, va apressar la convocatòria de noves eleccions per considerar "impensable" que es pugui renegociar una nova coalició amb els partits que han format govern amb la ultradreta de Wilders.

El bloc de Timmermanns va quedar en segona posició en les eleccions del desembre del 2023. El partit de Wilders forma el grup parlamentari més gran, amb 37 escons, mentre que els seus tres socis en sumen 51. En total el Parlament neerlandès té 150 escons.

Feia dies que Wilders posava pressió sobre els seus socis amb l’exigència d’una política d’asil de línia encara més dura, cosa que significa el forrellat pràctic a l’asil. "Això no pinta bé", va ser el missatge que va penjar el líder, fundador i alma mater del PVV fa uns dies en el seu compte a X. Les exigències de Wilders es van concretar en un programa de 10 punts, la clau dels quals era el tancament de fronteres a la immigració irregular. Va plantejar fins i tot l’ús de l’Exèrcit per a la vigilància fronterera, la comesa del qual seria impedir l’entrada de sol·licitants d’asil.

Els socis van vetar Wilders

Notícies relacionades

La CE avisa que apujar al 50% les taxes a l’acer no ajuda el diàleg

El col·lectiu feminista Ni Una Menos desafia Milei en el seu 10è aniversari

El PVV de Wilders és el partit dominant en la coalició dels Països Baixos des del juliol del 2024. Set mesos abans, el seu partit s’havia convertit en primera força en les eleccions parlamentàries del país. Aconseguir un acord de coalició va ser complex, ja que els seus virtuals socis van bloquejar la presència de Wilders al Govern. Finalment, es va optar per col·locar al capdavant de l’Executiu un tecnòcrata, l’excap dels serveis secrets Dick Schoof, cosa que no ha impedit que Wilders continuï movent els fils de la política neerlandesa des de la seva teòrica rereguarda.

El PVV és el partit majoritari en la coalició que completen els liberals del VVD, els democristians de l’NSC i l’anomenat Partit dels Grangers, BBB, tots ells de signe dretà. Les concessions fetes pels seus socis de coalició, que estaven disposats a restringir la política d’asil al màxim, no han sigut suficients per a Wilders, que exigeix el forrellat "immediat" a les fronteres.