Annexió territorial davant protecció internacional

En les seves demandes a Kíiv, Moscou reclama el reconeixement de Crimea, Donetsk, Luhansk, Zaporíjia i Kherson com a províncies russes, a més de la retirada i reducció de l’Exèrcit ucraïnès, entre altres imposicions. Ucraïna vol protecció internacional i es nega a cedir el seu territori.

Annexió territorial davant protecció internacional
3
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

Després de dues rondes de negociacions directes a Istanbul, les primeres que celebren des de la primavera del 2022, Rússia i Ucraïna han posat sobre la taula les seves demandes per a un alto el foc i els requisits per pavimentar el camí cap a la pau. Les posicions continuen molt allunyades i fan preveure unes converses endimoniades. Aquestes són les principals demandes de cada bàndol:

RÚSSIA, Demandes maximalistes.

Rússia reclama pràcticament la rendició d’Ucraïna i una tirallonga de mesures punitives a l’extrem contra Kíiv per acceptar el cessament de les hostilitats i començar a considerar un possible acord de pau. Així es desprèn del memoràndum entregat dilluns per part de la delegació russa a la delegació ucraïnesa en les negociacions a la ciutat turca. En aquesta reunió, que va durar tot just una hora, Kíiv i Moscou van acordar un gran intercanvi de presoners i cossos de soldats morts en combat.

"El primer pas per a un alto el foc és que Ucraïna retiri completament les seves forces armades de les regions de Donetsk, Luhansk, Zaporíjia i Kherson. Des del moment en què les Forces Armades ucraïneses comencin la seva retirada, un alto el foc de 30 dies serà establert", reclama el text, que cataloga aquestes províncies ucraïneses com a completament russes, malgrat que Moscou no les controla completament.

A partir d’aquí, el memoràndum estableix més condicions perquè l’alto el foc continuï, que són les que Rússia ha reclamat des de l’inici de la seva invasió, el 2022: que Ucraïna rebutgi tota ajuda militar internacional, la prohibició de qualsevol moviment de tropes ucraïneses tret que sigui per a una retirada, el final de la mobilització armada i la il·legalització de "grups nacionalistes ucraïnesos".

Hi ha molt més. Si Ucraïna desitja arribar a un acord de més llarg abast, Rússia reclama que Kíiv reconegui com a russes totes les anteriors províncies, més Crimea, accepti el rus com a idioma cooficial, es comprometi a no entrar a l’OTAN, accepti la reducció del seu propi Exèrcit i prometi la celebració d’eleccions en un termini de 100 dies. Moscou tan sols firmaria un nou acord de pau amb el nou govern electe. Amb això, el president rus, Vladímir Putin, evitaria tenir una fotografia amb el seu gran rival polític, l’ucraïnès Volodímir Zelenski.

UCRAÏNA, Alto el foc de 30 dies.

Ucraïna s’ha donat una setmana per "analitzar", va dir dilluns des d’Istanbul el ministre de Defensa ucraïnès, Rustem Umérov, totes aquestes reclamacions maximalistes russes. Gairebé totes, no obstant, xoquen de cara amb el memoràndum ucraïnès, entregat per Kíiv a Moscou divendres de la setmana passada. En aquest, Ucraïna reclama garanties de seguretat internacionals –per part de països de la UE i els EUA–, rebutja qualsevol tipus de restricció en la mida de les seves pròpies forces armades i nega, per complet, l’acceptació de la sobirania russa sobre les regions ucraïneses conquerides, ocupades i annexionades per Moscou durant la guerra. Kíiv, així, proposa un alto el foc d’un mínim de 30 dies, sense condicions, per a partir de llavors començar a negociar un final complet a les hostilitats.

Notícies relacionades

Per a això, així, Ucraïna va proposar a Istanbul una nova reunió a finals de juny, aquesta vegada no de delegacions sinó de presidents. Turquia, la mediadora entre els dos països enfrontats, va ser qui va fer la proposta la setmana passada: "El meu desig més gran és ajuntar Putin i Zelenski a Istanbul o Ankara. Fins i tot [el president dels EUA, Donald] Trump s’hi pot sumar. Jo també hi seré present", va dir el president turc, Recep Tayyip Erdogan, en un discurs després de la negociació d’aquest dilluns, que va qualificar de "meravellosa".

Ahir a la matinada, la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, va assegurar que Trump està "obert" a participar en aquesta futura reunió, "si és que arriba a produir-se, però el que el president nord-americà vol és que Zelenski i Putin i els dos costats s’asseguin junts a la mateixa taula".