Aicha Elbasri, exportaveu de l’ONU a Darfur: "Gaza és el testimoni definitiu del final d’aquest ordre mundial"

(Aicha Elbasri, exportaveu de l’ONU a Darfur.)

Estem vivint un període de grans transformacions en la política internacional. ¿Com valora aquests canvis?

Som en un moment de transició. El món unipolar ja s’ha acabat. Els Estats Units han deixat de ser el líder absolut i això provoca caos. Quan no hi ha lideratge, no hi ha ordre. A més, els EUA s’han retirat del multilateralisme, que era la base del sistema internacional establert després de la segona guerra mundial: cooperació, justícia internacional, resolució pacífica de conflictes, estat de dret i, més tard, democràcia. Aquest sistema no està pas col·lapsant, ja ha col·lapsat. Ho vam veure primer a Ucraïna, però va ser a Gaza on aquest col·lapse va quedar completament exposat. Allà s’ha ignorat el dret internacional, el principi de justícia i el d’autodeterminació. El que passa a Gaza és un genocidi retransmès en directe. No podem al·legar que no ho sabíem, com a Ruanda o Srebrenica. Ho estem veient. I no s’impedeix. Gaza és el testimoni definitiu del final d’aquest ordre mundial

I cap a on ens dirigim?

Ara som davant la fi d’un ordre i el naixement d’un altre. Com deia Gramsci, quan el vell món no acaba de morir i el nou triga a néixer, apareixen els monstres. Som en aquesta etapa. Enmig del caos, en l’època dels monstres. Occident, liderat pels Estats Units i Europa, està perdent credibilitat al recolzar Israel a Gaza. Això els col·loca en una posició molt delicada. Han construït un sistema de valors, però quan els posa a prova, fallen. Així, quan prediquen aquests valors al Sud Global, ja no els escolta ningú. La incoherència és palesa, apliquen principis quan els convé i els abandonen quan no, fins i tot justificant una guerra genocida amb el pretext de l’autodefensa.

Diversos països europeus han començat a endurir la seva postura sobre Israel. ¿Creu que n’hi ha prou?

Alguns països com Espanya, Bèlgica, Irlanda i fins i tot, d’alguna manera, els Països Baixos estan liderant un canvi de rumb. Aquests països poden ajudar a fer que la Unió Europea adopti una posició més ferma. Però per recuperar la legitimitat, la UE ha de prendre mesures concretes contra Israel, començant per un embargament total d’armes i sancions econòmiques. Israel necessita ser aïllat econòmicament, políticament i mediàticament.

A banda del rol que té la crisi de l’ordre mundial a Palestina, parla de l’herència del colonialisme en conflictes d’altres països. ¿A què es refereix?

Guerres com la que passa al Sudan, que està connectada amb el que passa al Iemen, Síria, el Líban, Líbia... Els conflictes en aquests països estan profundament relacionats amb la manera en què van ser creats per les potències colonials, sense un pacte social, sense un veritable sentit de pertinença. La gent no sent que formi part de la seva nació ni participa en el seu destí.

Al Sudan té àmplia experiència. ¿Com ha canviat la situació del país des que hi va ser?

Estic extremadament preocupada. Ara hi ha més divisions possibles sobre la taula i la guerra civil ha pres girs encara més violents. Lamentablement, molts actors externs continuen armant totes dues parts, cosa que alimenta encara més la violència. El Sudan té tot el que cal per tirar endavant, però el seu lideratge, especialment el militar, li ha fallat. El que tenim ara és un Estat fallit segons tots els indicadors.

Notícies relacionades

L’operació Teranyina posa en perill la poderosa aviació russa

Musk carrega contra la llei pressupostària que elabora Trump

També coneix de prop el conflicte del Sàhara Occidental. ¿És una qüestió estancada?

Actualment, el conflicte es considera de baixa intensitat, però amb una creixent acumulació d’armament i risc d’escalada. Les posicions estan molt polaritzades, cosa que dificulta una solució negociada. Tot i això, la creació d’un nou Estat al Sàhara Occidental no és una opció viable ni recolzada per la majoria dels països. Com deia, el context internacional ha canviat molt d’ençà dels anys 50, 60 i 70. La comunitat internacional és més conscient dels riscos que implica crear nous estats, especialment en regions on ha fracassat la construcció nacional, com en parts de l’Àfrica i el Pròxim Orient.