Un tribunal restableix temporalment els aranzels de Trump poc després de ser vetats

Ahir, menys de 24 hores després que el Tribunal de Comerç Internacional a Nova York tombés la majoria dels gravàmens de Trump al considerar que el mandatari havia excedit la seva autoritat a l’imposar-los apel·lant a una llei sobre emergències, un tribunal d’apel·lacions els va tornar a instaurar.

Aquesta decisió del Tribunal d’Apel·lacions per al Circuit Federal restableix de manera temporal els gravàmens que el Tribunal de Comerç va determinar que no podien emparar-se en la llei de poders econòmics en emergència internacional del 1977: els globals del 10%, els que va imposar al Canadà, Mèxic i la Xina i els que anomena "recíprocs" (tot i que estan en pausa fins al 9 de juliol).

Els jutges del Tribunal d’Apel·lacions, amb base a Washington, no han entrat en el fons de la litigació original, que van presentar contra els aranzels diverses petites empreses, inclòs un negoci familiar a Nova York d’importació de vins, i els fiscals generals de 12 estats governats per demòcrates. No valoren, per exemple, si, com al·lega el Govern, la decisió en contra seu està "plengada d’errors legals" i "trastoca els esforços del president d’eliminar el creixent dèficit comercial i reorientar l’economia global en igualtat de condicions".

El restabliment temporal és habitual, segons els experts, en recursos d’emergència com el que havia presentat el Govern de Trump contra la primera decisió. En aquesta apel·lació, a més, l’Executiu havia avisat que, si no aconseguia que es paralitzés la decisió en contra seu, apel·laria amb una moció d’emergència al Tribunal Suprem, un pas amb el qual, van escriure, mirarien d’evitar "els irreparables danys econòmics i a la seguretat nacional, que estan en joc".

Aquesta contramesura ratifica una vegada més la frenètica activitat en els tribunals que acompanya l’agressiva agenda del republicà, que, des que va tornar el 20 de gener a la Casa Blanca, està governant amb una visió expansiva del poder executiu. Així mateix, serveixen per recordar un cop més de la dificultat a l’hora d’establir i mantenir negociacions amb els EUA en aquests moments, una fragilitat que alimenta tant la volatilitat de Trump com els canvis en les seves polítiques que arriben des dels tribunals.

Crítiques als jutges

Entre dimecres i ahir va quedar clar també el cru duel amb el poder judicial de Trump, del seu Govern i dels seus aliats, però només quan es dicten sentències en contra d’ell. Després de la decisió de dimecres, havien restat amb ferocitat les crítiques i atacs als jutges i l’enfrontament amb la justícia, un altre senyal d’identitat d’aquest segon mandat del republicà.

Karoline Leavitt, la secretària de premsa de la Casa Blanca, parlava de la decisió contra Trump, abans que fos paralitzada de manera cautelar, com "una altra mostra d’extralimitació judicial". No arribava tan lluny com ho feien els aliats del president més ultres, com és el cas del seu assessor Stephen Miller i la influencer Laura Loomer, que havien parlat d’"un cop d’Estat judicial", però declarava en roda de premsa que "els tribunals no haurien de jugar cap paper en això" i parlava d’un suposat "patró preocupant i perillós de jutges que s’immisceixen en el procés presidencial de presa de decisions".

L’Administració, abans de la victòria del recurs, feia hores que intentava minimitzar l’impacte del cop de la decisió en contra. Assessors econòmics de Trump, com Peter Navarro i Kevin Hassett, havien assegurat en entrevistes a la televisió que el mandatari té altres vies per seguir endavant amb el seu pla d’utilitzar els aranzels. "Res ha canviat, realment", Navarro desafiava els límits de la credibilitat en una entrevista amb Bloomberg. "Si algú creia que això ha agafat l’Administració per sorpresa, que s’ho repensi".

Notícies relacionades

El Suprem dels EUA permet a l'Administració Trump revocar l'estatus legal de més de 532.000 migrants residents

Drons, càmeres i IA a les fronteres

L’assessor comercial i també Leavitt apuntaven, per exemple, que Trump podria utilitzar altres autoritats per imposar aranzels, entre les quals hi ha la secció 301 de la llei de comerç de 1974, que va fer servir en el seu primer mandat per imposar aranzels a la Xina, i la 122, que permet utilitzar gravàmens del 15% durant 150 dies. També apel·laven a la secció 232 de la llei d’expansió comercial del 1962, que és la que el republicà ha esgrimit per imposar aranzels a les importacions d’acer, alumini i vehicles i parts i que no estaven afectades per la sentència de dimecres.

Per més que insisteixin Leavitt, Navarro i Hassett, qualsevol fre als seus aranzels seria un cop que desestabilitzaria un element vital per a la proposta econòmica i política del republicà, forçaria el seu intent de revitalitzar la producció industrial als EUA o les exportacions i debilitaria la negociació comercial amb altres nacions.