Sánchez demana a Von der Leyen imposar sancions i un embargament d’armes a Israel

Sánchez vol que la Unió Europea (UE) augmenti la pressió sobre Israel i així ho va fer saber a Von der Leyen. El president del Govern va reclamar a l’alemanya la suspensió de l’Acord d’Associació de la UE amb el país, a més d’imposar sancions i un embargament d’armes "perquè aturi la seva invasió de la Franja".

En una publicació a les xarxes socials, la presidenta de la Comissió va reconèixer que la crisi humanitària a Gaza és "intolerable". Von der Leyen va insistir que "s’ha de deixar que l’ajuda arribi als que la necessiten, d’una vegada i a gran escala". Ho va fer, això sí, sense esmentar ni una sola vegada el Govern de Benjamin Netanyahu, responsable últim de la situació.

Propostes als governs

La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, va tornar a criticar ahir en roda de premsa el nou sistema de distribució d’ajuda imposat per Israel. "Hem sigut clars en el fet que no recolzem cap tipus de privatització de l’ajuda humanitària", va dir Kallas, i va afegir que l’assistència no pot ser "utilitzada com a arma". La cap de la diplomàcia europea va donar a entendre que els subministraments europeus no aniran per aquests canals.

Així mateix, Kallas va anunciar ahir la seva intenció de presentar el resultat de la revisió de l’Acord d’Associació amb Israel aquest pròxim mes de juny. Serà durant una reunió de ministres d’Exteriors dels Vint-i-set, en la qual Kallas va assegurar així mateix que proposarà als governs diverses opcions sobre com procedir.

De moment, les sancions –que requereixen unanimitat– o un embargament d’armes estan molt lluny. En canvi, la revisió de l’acord és per a molts una manera d’enviar un senyal polític a Israel que a Europa se li acaba la paciència. De fet, en els últims dies, bona part dels líders han elevat el to contra Netanyahu. Molts fins i tot dels que fins ara mesuraven les seves paraules.

El canceller alemany, Friedrich Merz, va afirmar dimarts passat que els bombardejos "massius" a la Franja de Gaza "no tenen cap lògica", afegint que no sabia com podien servir per combatre el terrorisme. També un altre aliat tradicional d’Israel, Itàlia, ha elevat el to. "La reacció legítima del Govern israelià davant un acte terrorista terrible i sense sentit està adoptant formes dramàtiques i inacceptables", va assenyalar el ministre d’Exteriors, Antonio Tajani. "Demanem a Israel que pari immediatament", va afegir.

La mateixa Von der Leyen, que en el passat s’havia mostrat reticent a revisar l’acord amb Israel, va qualificar d’"abominables" els atacs israelians contra civils a Gaza, inclòs el recent bombardeig contra una escola. Ho va fer després d’una trucada amb el rei de Jordània, Abdullah II, dimarts passat. En massacres anteriors la condemna no havia sigut tan expressa. Tot i que la UE sempre ha defensat que Israel tenia dret a defensar-se, en el respecte al dret internacional, les crítiques a les accions de l’Exèrcit són cada vegada més fortes, tot i que, de moment, sense conseqüències.

Relacions transatlàntiques

Més enllà de la situació a Gaza, Sánchez i Von der Leyen van abordar les tensions comercials i la necessitat d’avançar en les relacions transatlàntiques, així com la importància d’establir acords amb altres països, com el Mercosur. Sánchez va mostrar el seu suport a Von der Leyen en la gestió de la guerra comercial amb els Estats Units.

Notícies relacionades

Drons, càmeres i IA a les fronteres

UE i EUA deixen la immigració en mans de tercers països

D’altra banda, la presidenta de la Comissió va destacar el "compromís d’Espanya" d’augmentar la seva inversió en defensa. Sánchez va insistir en la necessitat de fer-ho de manera que es mantinguin els compromisos socials i mediambientals dels països. En aquest sentit, el president del Govern va demanar ampliar les interconnexions i desplegar "una política de vivenda ambiciosa" des de la Comissió.

A més, Sánchez es va reunir amb la vicepresidenta executiva de la Comissió per a una transició competitiva, verda i justa, Teresa Ribera. Amb ella, el cap de l’Executiu espanyol va abordar principalment els reptes per consolidar la lluita contra el canvi climàtic, mentre Europa reforça la seva competitivitat en la política verda.