Eurovisió, a Sánchez: "La UER no és una associació de governs"

El director del festival assenyala a EL PERIÓDICO que s’obrirà un debat amb les emissores per "reflexionar" sobre el certamen

Eurovisió, a Sánchez: "La UER no és una associació de governs"
2
Es llegeix en minuts
Alba Giraldo
Alba Giraldo

Redactora

ver +

El festival d’Eurovisió va respondre ahir a la petició de Pedro Sánchez d’expulsar Israel del certamen. "La UER [Unió Europea de Radiodifusió, organitzadora del festival] és una associació d’emissores de servei públic, no de governs", va comentar Martin Green, director del concurs, a EL PERIÓDICO. "Mantenim un contacte constant amb totes les emissores participants del Festival de la Cançó d’Eurovisió i ens prenem molt seriosament les seves preocupacions", va afegir Green.

Pedro Sánchez va demanar dilluns passat que l’organització d’Eurovisió exclogui Israel, com al seu dia va fer amb Rússia. "Per no permetre dobles estàndards", va dir el cap de l’Executiu. "Ningú es va posar les mans al cap quan es va exigir la sortida de Rússia de competicions internacionals, inclosa Eurovisió. Tampoc hauria de fer-ho Israel", va defensar.

El 2022, Rússia va ser exclosa, tot i que no formalment per la invasió d’Ucraïna, sinó perquè la UER va considerar que les emissores públiques russes estaven violant els valors de servei públic a l’actuar com a instruments de propaganda de Putin, explica la politòloga Astrid Barrio. No obstant, el veto va ser interpretat com una sanció política, interpretació que es va veure reforçada quan l’exclusió es va estendre a Bielorússia, aliat del Kremlin, pels seus atacs a la llibertat de premsa.

En el cas d’Israel, malgrat les crítiques per l’actuació del seu govern en la guerra de Gaza, no hi ha hagut exclusió i hi continua participant perquè la UER considera que els seus mitjans públics són independents del govern i que la seva missió no és la de sancionar les actuacions dels governs.

La UER prohibeix fer declaracions o qualsevol tipus de menció explícita a situacions polítiques durant la retransmissió del festival. No obstant, els comentaristes espanyols Tony Aguilar i Julia Varela van esmentar les víctimes dels atacs israelians a Gaza durant la segona semifinal del festival i l’organització va amenaçar amb sancions econòmiques si aquests comportaments es repetien a la final. Just abans de l’inici de la final, RTVE va respondre amb l’emissió del missatge "Davant els drets humans, el silenci no és una opció. Pau i Justícia per a Palestina". El vídeo només va exposar el missatge escrit, sense so, sobre un fons negre, en castellà i en anglès. La nota va durar 16 segons, a les 20.59 hores a La 1, just abans que comencés la final del festival, per la qual cosa realment quedava fora de l’emissió oficial del concurs.

La UER va confirmar dilluns que finalment no sancionaria RTVE per l’emissió d’aquesta nota. "RTVE és responsable de qualsevol contingut emès fora de la retransmissió del Festival d’Eurovisió", van indicar a l’agència Europa Press fonts de l’organisme organitzador del certamen.

Debat ampli

Notícies relacionades

El director del festival d’Eurovisió, Martin Green, va confirmar ahir que obriran "un debat ampli amb totes les emissores participants per reflexionar i obtenir opinions sobre tots els aspectes de l’esdeveniment d’aquest any", com a part del seu "procés de planificació per a la 70a edició del Festival de la Cançó d’Eurovisió de l’any vinent".

Després de la celebració del concurs, RTVE va reclamar a l’organitzadora d’Eurovisió una auditoria per conèixer com funciona el sistema de televot i va exigir saber quants vots va rebre cada país a Espanya. A més va plantejar que s’obri un debat sobre el televot en el certamen per valorar si el sistema "és el més adequat".