Els vetos (o no) en l’esport mundial

"Ningú es va posar les mans al cap quan es va exigir la sortida de Rússia de competicions internacionals, inclosa Eurovisió. Tampoc hauria de fer-ho Israel". El president del Govern, Pedro Sánchez, apel·lava dilluns a un doble criteri entre Rússia i Israel, a compte de l’esdevingut amb el festival, del qual Espanya defensa l’exclusió israeliana. Un debat que ahir es va traslladar al món de l’esport, del qual Rússia està exclosa des de febrer del 2022 i en el qual Israel continua competint amb total naturalitat.

La ministra d’Esports i portaveu del Govern, Pilar Alegría, passava la pilota d’una possible exclusió d’Israel a la teulada de les autoritats esportives internacionals. Però des del COE apel·len a la Carta Olímpica i assenyalen que aquest assumpte no està avui sobre la taula i que, en tot cas, hauria de ser el COI qui llancés el debat si el veiés convenient, cosa que, de moment, no ha passat. Un COI, per cert, en transició, en el qual Thomas Bach esgota els seus últims dies de mandat abans de ser rellevat, el 23 de juny, per la nova presidenta ja electa, Kirsty Coventry.

Una veritat a mitges

L’esport, en aquests anys de reactivació de la guerra al Pròxim Orient, ha esquivat qualsevol iniciativa relativa a excloure Israel de les competicions internacionals, a diferència del que va fer amb Rússia. "El COI manté la seva neutralitat política. L’ONU reconeix 55 conflictes armats al món. Si aquest fos el motiu de l’exclusió, hi podria haver un centenar de comitès sancionats", argumentava fa uns mesos l’encara president Bach. Una veritat a mitges, ja que la diferent pressió internacional sobre els casos de Rússia i Israel explica en bona mesura per què la primera ha sigut esborrada de l’esport i la segona, no.

El 28 de febrer del 2022, quatre dies després que Rússia iniciés la seva invasió militar a Ucraïna, el COI va prendre una decisió inèdita. La comunitat internacional va reaccionar a l’ofensiva militar aplicant sancions a empreses i ciutadans russos a tots els nivells i l’esport va quedar en el punt de mira. El COI va decidir sortir del dilema en forma de "recomanació" a les federacions internacionals que excloguessin de les seves competicions equips i seleccions russes i bielorusses, i que permetessin la participació dels seus atletes com a esportistes neutrals. Totes les federacions internacionals, amb més o menys entusiasme, es van agafar a aquella "recomanació" per aplicar el veto.

Aquest va ser el punt de partida d’una situació que dura ja més de tres anys. Rússia no ha participat en els últims Jocs Olímpics ni en Mundials o Europeus de futbol, bàsquet o qualsevol altre esport. Els seus clubs estan exclosos de competicions com la Champions de futbol i l’Eurolliga de bàsquet, mentre que els seus tennistes o ciclistes continuen participant en les seves respectives competicions sense bandera, com a esportistes neutrals.

La diferència amb Israel

Si Israel no ha seguit els passos de Rússia és, segons el COI, perquè no ha contravingut la Carta Olímpica. Quan li van preguntar a Bach per una hipotètica exclusió israeliana dels Jocs de París, l’alemany va remarcar que els comitès nacionals de Palestina i Israel "han deixat clar que estan compromesos amb l’esperit olímpic".

Notícies relacionades

Rússia usa una obscura fundació per recolzar criminals i propagandistes

L’ucraïnès assassinat era soci a Rússia d’un alt diplomàtic de Lavrov

El Comitè Olímpic de Palestina, no obstant, va reclamar que Israel no competís a París, sota l’argument que "membres de la delegació olímpica israeliana han participat en campanyes racistes antipalestines, antiàrabs i islamòfobes, a més de fomentar els crims de guerra, els crims contra la humanitat i el genocidi". Ho va fer dos dies abans que comencés la cita olímpica.

"La posició del COI és clara. Tenim dos comitès olímpics (el palestí i l’israelià), aquesta és la diferència amb el món de la política, i en aquest clima de respecte tots dos conviuen en pau", va respondre Bach, sobre una moció que no va trobar suport internacional i que no s’ha arribat a posar veritablement sobre la taula del COI. I no sembla que amb l’arribada de la zimbabwesa Kirsty Coventry a la presidència del COI hagi de canviar l’estatus israelià. Al contrari, el que sembla guanyar força en el moviment olímpic és la necessitat d’acabar, gradualment, amb el veto a Rússia per reinstaurar-la en un futur en l’esport mundial.