La diplomàcia vaticana torna al terreny de joc a Ucraïna

I, amb Ucraïna, ha funcionat. Aquesta setmana, tots els actors involucrats en la guerra de Moscou contra Kíiv ho han certificat; això, amb una allau de declaracions aperturistes a la posada en marxa d’una possible negociació, a portar-se a terme en territori vaticà, per assolir un acord que freni el conflicte bèl·lic.

Dilluns, el primer a donar el seu vistiplau va ser precisament Zelenski, el president d’Ucraïna. Després de reunir-se amb el pontífex nord-americanoperuà i abans d’una altra trobada a Roma amb el vicepresident dels EUA, J. D. Vance, el líder ucraïnès va agrair a Lleó XIV la seva disposició a convertir la Santa Seu en "una plataforma" per a converses "directes" entre Kíiv i Moscou i permetre que s’assoleixi una "pau justa i duradora".

Directament des dels EUA també van arribar senyals positius en la mateixa direcció. Després del fracàs de la setmana passada d’un acord entre Rússia i Ucraïna a Istanbul –on només es va aconseguir que els dos països es posessin d’acord per intercanviar uns mil presoners cada un–, el president Trump, va mantenir una conversa de dues hores amb el mandatari rus, Vladímir Putin. I, després d’això i que Zelenski també s’hagués pronunciat a favor d’una mediació vaticana, el republicà també ho va afirmar públicament. "El Vaticà, representat pel Papa, ha declarat que estaria molt interessat a acollir les negociacions. ¡Que comenci el procés!", va afirmar Trump, abans d’argumentar que hi ha molta "ràbia" entre les parts i que el simbolisme del lloc podria ajudar. "Crec que seria formidable celebrar-ho al Vaticà. Potser tindria algun significat addicional", va explicar en un acte a la Casa Blanca.

Rússia, que des que es van activar els intents d’arribar a un acord ha enviat tota mena de senyals ambigus, no s’ha tancat completament a aquesta opció mediadora. Ahir, en declaracions recollides per l’agència Tass, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va afirmar conèixer l’oferta del Papa. Això, sí, segons va aclarir, encara no s’ha pres cap decisió final.

"Tots coneixen aquesta iniciativa del Papa. També hi ha hagut una declaració del Vaticà. La part russa està, per descomptat, agraïda amb tots aquells disposats a contribuir. Però encara no s’ha pres cap decisió específica sobre on haurien de continuar unes possibles negociacions futures", va afegir Peskov.

Diplomàcia experimentada

Notícies relacionades

La CE avisa que apujar al 50% les taxes a l’acer no ajuda el diàleg

El col·lectiu feminista Ni Una Menos desafia Milei en el seu 10è aniversari

Durant anys, el difunt Francesc va frenar baralles institucionals, va aconseguir l’alliberament de presoners polítics i va acostar posicions que semblaven irreconciliables a Amèrica Llatina. Gairebé sempre amb èxit i sovint per sota dels radars públics. Però aquest no ha sigut ni el cas de Gaza ni el d’Ucraïna, un país al qual va enviar un enviat especial, cardenal i president de la Conferència Episcopal Italiana, Matteo Zuppi, però sense que s’arribés a cap solució per a un alto el foc.

L’experimentada diplomàcia vaticana té ara un element més: un Papa originari de la primera potència d’Occident, tot i que és una incògnita si amb això n’hi haurà prou.