Un paper fonamental en la supressió del Sodalicio

Al cap de pocs minuts de l’anunci de l’elecció de Lleó XIV com a nou pontífex, alguns sectors ultres de l’Església catòlica van iniciar com era d’esperar una important campanya per acusar-lo d’encobrir abusos sexuals i de poder en la seva època com a bisbe de Chiclayo (Perú). La història es remunta a fa una dècada, però és cert que va ser durant les últimes setmanes del pontificat de Francesc, quan l’encara cardenal Robert Francis Prevost va suprimir, per ordre del papa, un vessant de l’església ramificat internacionalment i amb forma de secta: el Sodalicio de Vida Cristiana, ubicat a Llatinoamèrica però, principalment, al Perú.

"El paper del nou papa Lleó XIV en la supressió del Sodalicio és imprescindible: va ser ell mateix, com a Prefecte de la Congregació per als Bisbes, qui va estudiar i va valorar les nostres investigacions i, en nom de Francesc, va exigir la renúncia de l’arquebisbe José Antonio Eguren", declara a aquest diari l’investigador Jordi Bertomeu, natural de Tortosa i col·laborador de Francesc a l’Amèrica Llatina. Bertomeu explica en una entrevista amb aquest mitjà que Bergoglio el va destinar com a enviat especial a Lima per fer diversos estudis, uns dels quals va acabar l’abril passat amb la dissolució del Sodalicio de Vida Cristiana.

Bertomeu i el llavors cardenal de Chiclayo, actual papa Lleó XIV, van treballar conjuntament per amb la finalitat de desarticular aquesta secta ultracatòlica. José Antonio Eguren Anselmi, arquebisbe metropolità de Piura (Perú), va ser desposseït per Prevost dels seus privilegis eclesiàstics l’abril al provar-se, segons les investigacions de Bertomeu i l’arquebisbe de Malta, Mario Grech, uns casos d’abusos a Llatinoamèrica. Prevost era, des de gener del 2023, el prefecte de la Congregació per als Bisbes, càrrec que l’havia obligat a abandonar la seva diòcesi a Chiclayo i que l’havia acostat encara més a Francesc.

Fundat el 1971 per un laic, Luis Fernando Figari, el Sodalicio de Vida Cristiana era un grup eclesial ultracatòlic que va néixer al Perú amb la intenció de convertir-se en un partit polític d’extrema dreta, a imatge del que havia sigut la Falange espanyola. Aviat es va radicalitzar, a mesura que joves blancs, molts de famílies desestructurades, entraven en el grup, i aquest Sodalicio "que havia sigut fundat amb principis d’apostolats, va acabar agafant un component sectari molt clar", va explicar Jordi Bertomeu.

A finals del 2022 i principis del 2023, el papa Francesc va enviar una missió especial, composta principalment per Bertomeu i Grech, a Lima. A la capital peruana i després de llargs estudis, els investigadors van descobrir que els components del Sodalicio de Vida Cristiana havien practicat abusos sexuals i de poder de manera sistemàtica durant anys. "Això tenia totes les característiques d’una secta abusiva", comenta Bertomeu, cosa que va servir per elaborar informes que van arribar al Vaticà. Una vegada a Roma i amb la investigació sobre la taula, el cardenal Prevost va iniciar la supressió de la secta catòlica i la destitució dels seus membres, una de les últimes ordres de Francesc.

Notícies relacionades

Londres limita els visats i exigirà més anys per tenir la nacionalitat

Lleó XIV demana als mitjans "no escapar" en el difícil context actual

Sense precedents

L’extermini d’un dels seus sectors no tenia precedents en la història de l’Església catòlica, un fet amb què Bergoglio va marcar perfil i caràcter, gràcies a Prevost des de l’ombra. La tasca de Bertomeu i la missió, des de la supressió de la secta, s’ha centrat a eliminar totes les ramificacions de l’organització i la liquidació dels seus béns. "Ara ajudo els membres del Sodalicio, uns 500 consagrats, a refer les seves vides; veurem si continuen en algun tipus de consagració o si s’han d’inserir directament en la societat civil", diu Bertomeu. Darrere deixen un centenar de víctimes d’abusos i un rastre de corrupció econòmica, dolor que continua molt present en el dia a dia del Perú.