La línia que allunya Belize de Guatemala

Belize és el país més pobre i menys poblat d’Amèrica Central i l’únic de l’istme on la llengua oficial no és l’espanyol. Aquesta petita nació, de mig milió d’habitants, va ser colònia britànica i segueix molt lligada al Regne Unit, de fet forma part de la Commonwealth. Des de fa un parell de segles manté un conflicte limítrof amb la veïna Guatemala, una disputa en mans del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), que depèn de les Nacions Unides (ONU). Guatemala considera que al voltant de la meitat del territori de Belize li pertany històricament com "drets heretats d’Espanya" després d’independitzar-se de la metròpoli el 1821. Els dos països esperen la resolució final del tribunal, que està previst que es pronunciï a finals d’aquest any. Una decisió que serà "definitiva i vinculant". Les dues parts s’han compromès a acatar la fallada.

Els primers britànics que van posar el peu a l’actual Belize van ser grups de pirates que van utilitzar el territori, poblat originàriament pel poble maia, com a centre d’operacions per assaltar els vaixells espanyols que solcaven les aigües del mar Carib carregats d’or, plata o espècies. Corria el segle XVIII i davant l’assetjament constant dels filibusters, la Capitania General de Guatemala, llavors sota l’imperi espanyol, va cedir part del territori a la Gran Bretanya a canvi de protecció.

Els anglesos a poc a poc van anar expandint els seus dominis gràcies a l’arribada de comerciants, esclavistes, navegants, cercadors de fortunes i aventurers. La fusta dels boscos selvàtics, com el pal de campetx o la caoba, eren els productes estrella a explotar. La zona ocupada llavors era coneguda com l’"Hondures britànica" i és la que reclama Guatemala, un total 12.272 quilòmetres quadrats d’àrea continental i desenes d’illes i illots, una extensió que va des del centre fins a l’extrem sud de l’actual Belize, país que compta amb la reserva coral·lina més gran del món després d’Austràlia.

Belize va ser l’última colònia britànica en terres llatinoamericanes en independitzar-se. Ho va fer el 1981 i Guatemala no la va reconèixer fins a 10 anys més tard, tot i que mai ha deixat de reclamar el que defineix com a "territori administrat pel Govern de Belize". Una herència britànica enverinada. La zona en litigi està separada per la línia d’adjacència, una franja que no apareix als mapes d’un quilòmetre d’ample a cada costat. Al llarg d’aquests anys s’han registrat incidents a la zona, amb víctimes mortals en els dos bàndols. En els moments de màxima tensió, Guatemala ha reforçat amb més soldats la línia fronterera, el mateix ha fet Belize, tot i que amb tropes britàniques, la unitat Britforbel, una força dissuasiva que es va dissoldre el 1994. El Regne Unit manté encara militars a la seva excolònia, territori que utilitza com a camp d’entrenament en zones selvàtiques.

Les tensions han anat disminuint des que el 2008 els dos governs van acordar sotmetre a votació popular si s’acceptava que fos el TIJ la que resolgués en última instància el conflicte. Les consultes, que es van celebrar 10 anys més tard a cada país per separat, van ratificar la participació del tribunal. Més del 95% dels guatemalencs que van acudir a les urnes van votar a favor, tot i que l’abstenció va superar el 74%. Els belizians, pel seu costat, van votar pel sí un 55% i la participació va ser superior al 65%. Els habitants de Belize tenen molt més a perdre, el que explicaria la seva implicació més gran en el referèndum. En el pitjor dels casos, Guatemala, el país centreamericà més gran amb 18 milions d’habitants, es quedaria tal com està, tot i que deixaria d’ampliar la seva línia costanera.

L’expectativa per conèixer la decisió que finalment acabi prenent el TIJ amb seu a la ciutat holandesa de la Haia és enorme. En tot cas, els governs actuals dels dos països mantenen una bona relació. El primer ministre de Belize, John Briceño, va acudir a la presa de possessió d’actual president de Guatemala, el progressista Bernardo Arévalo, el gener de l’any passat. L’arribada al poder d’Arévalo, de caràcter més dialogant que els seus predecessors, ha contribuït a destensar la situació, tot i que el ministre d’Exteriors guatemalenc, Carlos Ramiro, ja ha advertit que la posició del seu país és d’"Estat, no de Govern".

Notícies relacionades

El TEDH insta Sèrbia a no usar armes sòniques

El bloqueig d’Israel a l’entrada d’ajuda humanitària asfixia Gaza

Molta inseguretat

Administrar aquest territori comporta grans desafiaments. Sense una frontera clara i una precària vigilància, la zona s’ha convertit en una de les més insegures de Centreamèrica. En les últimes dècades s’han triplicat les operacions de tràfic de drogues amb la presència dels grans càrtels mexicans. Des del 2011, els EUA mantenen en la llista negra a Belize com a punt de trànsit i fins i tot de productor de cocaïna que té com destí final EUA i Europa. També és una zona on s’ha consolidat el contraban de nombrosos productes, així com de passada de migrants en el seu viatge cap a la frontera nord-americana.