La successió de Francesc dispara la inquietud per les finances del Vaticà

Reunits en les seves congregacions generals, que és l’òrgan suprem en situació de seu vacant, els cardenals ja han començat a debatre sobre com fer front a la delicada situació econòmica de la Santa Seu. I no causaria estupor que a algun candidat a papa se li hagin tret les ganes. "El dèficit serà un problema molt greu per al pròxim papa", ha confessat un cardenal que va demanar l’anonimat, citat per La Repubblica. "Faria falta un miracle", va afegir, a l’assenyalar la realitat de la disminució de les donacions i la càrrega que implica el bondadós sistema de pensions vaticà.

Segons xifres no oficials (el Vaticà no ha difós els últims balanços econòmics), el forat no seria menor. En els últims anys, la Santa Seu ha tancat els seus balanços amb dèficit. L’últim conegut és de 70 milions d’euros, el 2024. L’anterior del 2023, de 83 milions. I la raó és precisament aquesta: que les donacions procedeixen, principalment, de cinc països, els EUA, Itàlia, Alemanya, Espanya i Corea de Sud. És a dir, tots països en els quals el nombre de fidels està en descens. El que se suma al fet que, en el cas dels EUA en particular, el papat de Francesc ha generat malestar entre molts catòlics conservadors, o ultraconservadors, descontentaments amb les seves reformes progressistes.

Escàndols

Un element més han sigut els últims escàndols que han involucrat aparells vaticans. El més sonat ha sigut el del conegut Angelo Becciu, un cardenal italià que el Papa va apartar de la cúria després que es descobrís que era el centre d’un entramat que va destapar el mal ús de l’Òbol de Sant Pere, un fons de donacions que els fidels d’arreu del món fan al Papa per a obres de caritat i per al funcionament del Vaticà.

Segons el que ha descobert la justícia vaticana i motiu pel que el va condemnar el 2023 per malversació, Becciu, substitut per als Assumptes Generals de la Secretaria d’Estat del Vaticà entre el 2011 i el 2018, hauria portat a terme també inversions financeres arriscades, com la compra d’un edifici de luxe a Londres per uns 350 milions d’euros.

Tenint en compte això, el Vaticà, que com és habitual dona informació amb comptagotes sobre els assumptes més delicats, de moment no ha proporcionat gaire informació. De fet, el director de la Sala de Premsa de la Santa Seu només va informar que l’assumpte va ser un dels principals temes de la congregació general de dimecres. En aquesta reunió, segons Bruni, el cardenal alemany Reinhard Marx, coordinador del Consell d’Economia, va presentar el panorama de "els desafiaments i problemes" existents.

Un clima tens

En aquest marc, els cardenals haurien ofert "propostes orientades a la sostenibilitat i que reiteren la importància que les estructures econòmiques donin suport de manera estable la missió del papat", va dir el portaveu. Que va afegir que, en aquesta reunió, van parlar el cardenal austríac Christoph Schönborn, president de vigilància del banc vaticà IOR –en el passat, en la mira de molts escàndols–, el cardenal espanyol Fernando Vérgez, president emèrit de la Governació de la Ciutat del Vaticà, i el cardenal nord-americà Kevin Farrell, president del Comitè d’Inversions i actual camarlenc (cap d’Estat interí), entre d’altres. No va intervenir, en canvi, la monja Raffaella Petrini, la cap de l’Estat de la Ciutat del Vaticà nomenada per Francesc.

Notícies relacionades

Detenen una parella amb sis primats bebès ocults als genitals

Cops baixos i notícies falses: l’hora del fang abans del conclave

En reflex del clima tens que actualment es viu al Vaticà també els seus treballadors estan revoltats. Tant és així que aquesta setmana han aprofitat el moment per reclamar, a través d’una nota, una pujada dels seus salaris (congelats des del 2008), cosa que ha obert un altre front. "No oblidem que, amb una base salarial congelada des del 2008, el poder adquisitiu dels salaris dels empleats vaticans s’ha reduït, davant una càrrega de treball creixent i a mecanismes que no sempre semblen meritocràtics en l’assignació de gratificacions i ascensos", ha escrit l’Associació de Dependents Laics del Vaticà.

L’assumpte no és fútil, també perquè tots aquests reptes recauran ara sobre el futur papa. De fet, Francesc va intentar sanejar els comptes de la Santa Seu venent patrimoni immobiliari i demanant als empleats del Vaticà que s’estrenyessin el cinturó. D’allà la importància dels ingressos derivats dels Museus Vaticans, que són una de les principals fonts de finançament de la Santa Seu. Però ha sigut insuficient.