Ángel Rossi: "El llegat de Francesc és sòlid i seria una trampeta anar cap a una altra banda"

¿Creu que està en risc el llegat de Francesc?

Espero que no. Penso que és prou sòlid i un confia que els que formem part en aquest moment del conclave sapiguem valorar-lo justament. [...] No té per què ser un altre Francesc, però, bé, hi ha unes certes línies, unes certes empremtes, que ja estan ben clares i seria, gairebé diria, una trampeta anar cap a una altra banda.

En una homilia, el cardenal Reina va parlar d’aquest risc de tornar cap enrere.

Sí, sempre hi ha entre nosaltres la temptació del nàufrag que es tira de la barca. Això –el tornar enrere– donaria seguretat, donaria comoditat, donaria menys riscos, però, bé, això no ha sigut el que ha fet el papa Francesc.

¿Llavors creu possible un papa continuista?

Sí, crec que sí i espero que sí. Insisteixo, no que sigui el calc de Francesc, que sumi o enriqueixi la proposta, la manera de govern, de pasturatge, però, bé, diferent no significa contradictori.

Una de les reformes més importants de Francesc va ser la de la sinodalitat, és a dir, fer de l’Església una institució menys centralitzada. ¿És una línia vermella per al clergat afí al difunt Papa?

Sí, la sinodalitat és una cosa que podria estar en risc, perquè és un desafiament. Implica un govern no centrat en una persona, implica discernir junts, implica el no al clericalisme, implica un govern no de prínceps sinó de servidors.

¿Quins són els temes de fricció?

Bé, diguem que d’alguna manera són aquests, i la manera d’encarar el ministeri o el servei al nostre poble, ¿no? Hem d’optar entre proximitat o distància, entre mirar de dalt o mirar al costat l’un amb l’altre, sense perdre l’autoritat, perquè de vegades el pastor –com es diu– ha de posar-se davant, però no sempre també.

¿Quins diria que són els temes més apressants per a l’Església i el món en general?

Molts i molt durs. El gran tema, que Francesc es va emportar a la tomba amb gran dolor, és la pau. Les guerres, en darrer terme, són negocis. El que està en joc no és una frontera o religió, sinó la butxaca de molts, als quals sense això els cauria la que és la primera entrada de diners del món. Sempre recordo que amb el 10% del que s’inverteix en armes s’acaba en gana al món.

¿Els cardenals estan rebent alguna pressió?

¡De vostès! [riu] Quan anem caminant... perquè parem i parlem...

Em refereixo al poder polític.

Bé, això no va fer falta ni que es morís Francesc, ja estava instal·lat. Sempre n’hi haurà.

El cardenal Gerhard Müller va evocar el cisma si el conclave elegeix un altre Francesc.

Una paraula: trist. Molt trist.

¿Existeix, aquest risc?

No crec. De tota manera, un comentari molt trist. Ell ho diu amb esperit de cisma, per tant el cisma el porta al cor.

¿Creu que un papa moderat és una opció possible?

No, moderat no. Evangèlic. ¿Què significa moderat? Si moderat significa mediocre, no [és una bona opció]. El papa Francesc solia dir que els pitjors extremistes són els extremistes del mig.

Solem presentar l’Església amb la dicotomia entre progressistes i conservadors. ¿Això existeix a l’Església?

Sí, sempre va existir. De tota manera, a les reunions no preval aquest esperit. Hi ha un ambient de fraternitat, de diàleg. Hi ha també altres figures, se les respecta, però no significa que prevalguin a l’Església.

Geogràficament parlant, ¿quin papa necessita l’Església? ¿Un papa de l’Àfrica o d’Àsia, on l’Església està creixent més?

N’hi hauria prou que tingui una mirada cap a allà, i cap a totes bandes. Necessitem Un papa que tingui un cor tan gran com un mapamundi. No fa falta néixer ni a Alaska ni a París. En aquest sentit, Europa també és perifèria en moltes coses en les quals agonitza.

¿Quin papa no vol que sigui elegit en el conclave?

¡Jo!

Notícies relacionades

Canvi inesperat en la guerra comercial: la Xina cedeix i ara vol negociar amb Trump

Israel busca ajuda contra els incendis a Jerusalem

D’acord. ¿I quin altre papa no desitjaria?

No desitjaria justament un papa que penduli, que faci que l’Església penduli i que acabem tornant cap enrere. O un papa que es tanqui en si mateix, un papa que abandoni la perifèria i es traslladi a viure al palau –també espiritualment–, un papa que no escolti, que estigui distanciat o divorciat de la realitat.