Julio Rimoldi: "Dues coses no agradaven a Francesc: corrupció i traïció"

Poques persones han conegut tan bé el papa Francesc com Julio Rimoldi, amb qui tenia una relació gairebé filial, com pare i fill. Tots dos van fundar a l’Argentina Canal 21 i Profuturo, un programa d’educació digital destinat a reduir la bretxa educativa, impulsat per Fundació Telefónica i Fundació La Caixa.

¿Quan i com va conèixer el papa Francesc?

El vaig conèixer el 1992, quan ell va arribar a Buenos Aires procedent de Còrdova, a l’Argentina. Vaig tenir la sort de ser uns dels primers que va parlar amb ell, vam dinar junts i allà va començar la nostra relació. Jo dirigia una productora de programes de televisió de l’Arquebisbat de Buenos Aires i ell arribava per ser bisbe auxiliar de la diòcesi. Ell em va confessar que no veia la televisió per una promesa a la Verge del Carmen, però que era conscient de la importància dels mitjans per arribar a tota la gent, incloses les "perifèries», com ell deia.

¿Com va ser la seva relació?

La nostra relació va començar sent laboral, com a cap i empleat, després va passar a ser d’amistat, per la nostra proximitat, i al final va ser filial, com pare i fill. Conversàvem molt de tot. Ens ajuntàvem els caps de setmana per veure pel·lícules en DVD que li regalaven. I passàvem una estona junts cada aniversari. De fet, la primera vegada que el vaig visitar sent Papa va ser el dia del meu aniversari, el 2013.

¿Quins projectes van formar tots dos junts?

L’any 2005, vam fundar Canal 21, del qual vaig ser director general fins al 2023. Ell ho va voler així, perquè deia que era una tasca de laics. Francesc em va demanar que la programació no tingués una olor de sagristia, sinó que fos un canal popular, humanista i interreligiós. Després, el 2014, ens va reunir a un parell de persones i ens va transmetre la seva preocupació pels nens dels entorns vulnerables i la importància de l’educació com una eina per ajudar aquests nens a mirar de sortir de la pobresa. Per això vam fundar Profutur, que té per objectiu reduir la bretxa educativa al món proporcionant una educació digital de qualitat. El nostre propòsit és que els nens i nenes d’entorns vulnerables puguin elegir el futur que mereixen.

¿Com era ell en privat?

Molt pare, molt company, molt humil sempre. Disposat permanentment a donar un consol i una abraçada a l’afligit. En fi, era un sant de veritat. També era molt obert, parlàvem de tot i discutíem molt, el vaig conèixer enfadat, però ell sempre et deixava algun ensenyament i mai guardava cap rancor. Tot i que sí que em va confessar que hi havia dues coses que el posaven de molt mal humor: la corrupció i la traïció.

¿Què li agradava fer en el seu temps lliure?

Ressava, escoltava la ràdio, meditava i escrivia molt, sempre a mà, perquè no utilitzava ni l’ordinador ni el mòbil. Però dedicava la major part del seu temps a pregar i resar molt, en especial a la Verge i a Sant Josep, a qui venerava.

Notícies relacionades

El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»

Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora

¿Què és el que més destacaria del seu llegat?

El seu llegat és molt extens. Podria dir que hi ha un abans i un després a l’Església després del papat de Francesc. Ha deixat una Església oberta a tothom, una Església pobra per als pobres, una Església que acompanya a creients i no-creients; que accepta cadascú com és, perquè com ell deia, som tots fills de Déu. No puc dir si va fer tots els canvis que volia, però estic segur que va aconseguir els que més el preocupaven.