Inclusió LGTBIQ+ sense tocar la doctrina

"Ha sigut un Papa de gestos i de reconèixer certes dignitats", afirma a EL PERIÓDICO Gema Segoviano, portaveu de la Federació Espanyola LGTBIQ+. "Però no ha sabut acabar amb la doble moral de l’Església", afegeix.

Alguns gestos sí que s’han traduït en fets. "Déu et va fer així i t’estima", li va dir a un home gai que es va aproximar a ell el 2018. En els anys que van seguir, va donar suport la protecció legal de les parelles del mateix sexe i va criticar les lleis que criminalitzen l’homosexualitat. Va demanar als bisbes catòlics de canviar de mentalitat, i els va demanar que responguessin amb "tendresa, sisplau, com Déu ho ha fet per cadascun de nosaltres".

Gestos d’inclusió

El de Francesc ha sigut un papat definit per gestos d’inclusió, encara quan la doctrina de l’Església es va mantenir sense canvis, distingint entre els drets civils i l’ensenyament doctrinal. "Ser homosexual no és un delicte", va dir el 2023, tot i que va afegir que "sí que és pecat, però primer distingim entre un pecat i un delicte". És en aquesta ambivalència en què els que veneraven el Papa per les seves ganes de canvi, quedaven frustrats pels ràpids matisos que rebaixaven cada afirmació potencialment històrica. "No volia provocar escàndols", lamenta Segoviano.

Amb tot, i malgrat la resistència interna, Francesc va introduir alguns canvis de reconeixement de drets. El 2023, el Vaticà va publicar una declaració que permetia les benediccions a parelles del mateix sexe. Tanmateix, va alertar que no s’havia de confondre ni equiparar al matrimoni: tals "benediccions" no podien assemblar-se a una cerimònia matrimonial ni fer-se juntament amb una unió civil. "No es pretén legitimar res", afirmava el document, "sinó obrir la vida a Déu perquè els valors de l’Evangeli es visquin amb més fidelitat". Un pas dubitatiu que, si bé per a molts catòlics va suposar un gran pas cap a la inclusió pastoral, va deixar d’altres amb un sabor agredolç. Francesc semblava sentir-se més còmode comentant sobre legislació laica que canviant les normes del món catòlic. Va criticar públicament les lleis que criminalitzen l’homosexualitat com a "injustes", a diferència del seu predecessor Benet XVI, que el 2008 es va negar a donar suport a una declaració de l’ONU que demanava la derogació de tals lleis. "Les persones homosexuals tenen dret a formar una família. Són fills de Déu", va dir en un documental del 2020. "El que hem de tenir és una llei d’unions civils; així estaran emparats legalment", comentava.

Notícies relacionades

Testimonis de catalans a Hawaii i el Japó després de l’alerta per tsunami: «Ens van dir que ens allunyéssim del mar, però cadascú s’havia de buscar la vida»

Dos milions d’evacuats al Japó davant el risc de tsunami després del terratrèmol a Rússia

També el 2023, Francesc va firmar un document que permetia a les persones transgènere poder ser batejades i servir com a padrins i padrines, així com de testimonis, en casaments. Es va reunir llavors amb un grup de catòlics transsexuals i intersexuals durant gairebé 90 minuts. "Només escoltant les històries d’aquestes persones, l’Església podrà escoltar plenament la veu de l’Esperit Sant", va dir la germana Jeannine Gramick, que va organitzar la reunió amb New Ways Ministries, organisme de defensa i justícia per a lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals catòlics.

Aquest missatge, clarament, va acabar calant fins i tot entre aquells sectors més conservadors de l’Església, els quals es van veure obligats a obrir-se, almenys en certa mesura.