Armand Puig, sacerdot: "El papa creia que sense educació anem malament"

¿Quina va ser la seva relació amb el Papa?

El vaig conèixer a Buenos Aires el 2009. Després, ja com a papa, el 2013 i diverses vegades més des que el 2023 em va nomenar president de l’Agència de la Santa Seu per a la qualitat acadèmica a les universitats eclesiàstiques. No despatxava amb ell cada dia, però, quan he estat amb ell, el que més m’ha agradat és la seva capacitat d’escolta, de percebre l’altre i d’estar al corrent, cosa que no és fàcil quan un té tants temes al cap.

¿Quines de les seves decisions en el tema educatiu destacaria?

El 2020 va llançar un Pacte Educatiu Global perquè l’educació i la formació li tocaven molt. Creia que sense educació anem malament. En el cas de les nostres universitats, va publicar un document molt important, el 2017, que es diu Veratitis Gaudium, en què marca la tasca de la universitat, les connexions de les ciències en si, la unitat del saber... els grans temes.

¿Com era Francesc en privat?

Una persona senzilla, profunda i molt amable, a més d’estar al cas molt bé dels temes, perquè tenia una memòria prodigiosa, recordava qui eres, què li havies dit, etcètera.

¿Què destacaria del seu llegat?

Crec que l’Església no pot mirar la societat en termes inquisitius ni refractaris, ha d’efectuar una mirada de misericòrdia, de comprensió i acostament i Francesc aquestes tres paraules les ha proclamat, predicat, viscut i divulgat amb els seus textos i amb els seus gestos. Molt importants han sigut els seus gestos de pau i els seus viatges a Nova Guinea o Mongòlia, a la fi del món, on no volia trobar-se només amb els catòlics, volia trobar-se amb tots. Ha sigut una gran papa, ha durat 12 anys, prou per obrir moltíssims camins i ara toca continuar-los i donar-los la perspectiva necessària, perquè els temps que corren no són fàcils.

Parlant de futur, ¿com visualitza el nou papat?

Estic convençut que hi haurà continuïtat i que els cardenals elegiran el millor, a qui pugui garantir més els principis de l’Evangeli i que continuï amb l’obertura que ha mostrat el Papa.

Notícies relacionades

El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»

Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora

Segons el seu parer, ¿quins són els principals reptes que afronta l’Església?

Estem davant una situació molt inestable al món. En aquest sentit, el papa Francesc ha sigut un campió de la pau. Volia que hi hagués consciència que la guerra no ens porta enlloc. Després està el tema de les diferències entre rics i pobres; als països amb més renda per càpita hi ha bosses de pobresa enormes. I finalment està el tema de la fraternitat universal, perquè o ens posem a remar junts, o ens enfonsarem junts, i jo prefereixo remar a enfonsar-me.