Una marea de fidels acomiada Francesc a Sant Pere

Amb aquella solemnitat que l’Església catòlica només escenifica en els seus moments més importants, entre cors de la Capella Sixtina i el so de les campanes, el Vaticà va obrir ahir les seves portes perquè centenars de milers de persones desfilin i retin el seu últim homenatge al difunt Papa, mort dilluns per un vessament cerebral i una posterior insuficiència cardíaca. Després de traslladar el cadàver de la casa de Santa Marta –on Francesc vivia i va morir als 88 anys– a la basílica de Sant Pere, i després d’oficiar-se una missa, es va iniciar una processó que va concloure amb l’entrada de Francesc, acompanyat per 80 cardenals, per la porta central de la basílica.

La imatge no va defraudar. Va ser teatral i dramàtica. En un taüt de simple fusta i adornat amb una tela vermella, el difunt Papa va ser portat sobre les espatlles per 14 sediaris pontificis amb plomall i guants blancs, escortats per vuit alabarders de la Guàrdia Suïssa papal i 14 penitenciaris amb una estola vermella i torxes. Van passar a acomiadar-se després, de dos en dos, cardenals, bisbes, sacerdots, diaques i altres clergues i gentilhomes, que anaven inclinant-se davant el taüt del Papa, alguns entre sanglots.

Escenes curioses

A partir d’aquell moment, un dia assolellat a Roma, desenes de milers de persones, fidels comuns, van començar la seva peregrinació. Uns 20.000 ja estaven a la plaça, i els primers van començar a entrar a la basílica al voltant de la una del migdia, després que els responsables de seguretat de Roma i les autoritats vaticanes donessin inici a l’operació.

Aleshores, enmig del gran desplegament policial, ja s’havien començat a veure les escenes més curioses a la plaça de Sant Pere. Joves vinguts des de totes les parts d’Itàlia per retre homenatge al Papa. Famílies senceres que arribaven des de Mèxic, Austràlia, les Filipines i Espanya. Monges de països d’Àsia i Àfrica. Molts d’ells disposats a esperar hores i hores a l’aire lliure per poder entrar a la basílica de Sant Pere i rendir l’últim adeu a Francesc.

Com la Geraldina, una italiana de 32 anys. "Sí, vull fer la cua. És un moment històric. Aquest Papa va fer la diferència al parlar a joves homosexuals, no discriminava les persones", va explicar la noia, del nord d’Itàlia. "Esperaré hores si ho he de fer", coincidia el Joseph, el seu nòvio australià, de Sydney.

Més enllà, Ana Aranceli, una enginyera mexicana de 28 anys, anava amb un grup amb guia. "Soc aquí amb la meva mare i les seves amigues. Som sis i totes volíem ser aquí avui", va dir, convençuda. "És una gran pèrdua per a l’Església. Aquest ha sigut el Papa que més s’ha enfocat en els pobres, i que ha sabut parlar el seu llenguatge", va opinar la germana Mary, de Kenya, que buscava, una mica perduda, la cua per accedir a la basílica junt amb quatre monges més franciscanes procedents de Timor Oriental.

De fet, no hi van faltar també els turistes sorpresos per l’enrenou. Com un grup de dones de Corea del Sud que preguntaven com visitar les obres dels Museus Vaticans, i un altre grup de joves de Guatemala. Molt sorpresos, ells, per uns fusells antidrons gegants que portaven alguns soldats de l’Exèrcit italià, part de l’operació de seguretat, presents a la plaça.

Notícies relacionades

La vídua de Charlie Kirk promet continuar amb el seu llegat després del seu assassinat: «No tenen idea del que acaben de desencadenar al país i al món»

Espanyols a la fira de defensa d’Ucraïna

L’enrenou, no obstant, va continuar a la tarda. Tant que, cap a les quatre, el Vaticà va decidir comunicar per Telegram estar estudiant ampliar fins a després de la mitjanit l’horari perquè els fidels puguin donar la seva salutació a Francesc. "En consideració de la gran afluència de fidels que desitgen rendir homenatge al Sant Pare, no es descarta la possibilitat de prolongar l’obertura de la Basílica Vaticana més enllà de l’horari establert de les 24.00 hores", va dir la Santa Seu.

Per segona vegada consecutiva, també la congregació general de cardenals, el principal òrgan de Govern durant aquesta etapa de transició, es va tornar a reunir. Als 60 cardenals que ja eren presents dimarts se’n van afegir 43 més, un número encara inferior al dels 135 electors que tenen el dret a votar el pròxim conclave.