El canceller i el fax

De l’advertència de no acceptar xantatges, Pequín va passar a aplicar la mateixa medicina econòmica, assegurar que són els Estats Units els que avui hi tenen més a perdre i oferir-se a la resta del món per formar interessades aliances comercials davant el promotor de la doctrina de les tres is més perjudicials per al sistema: improvisació, inestabilitat i incertesa.

En aquest sentit, la visita de Pedro Sánchez a Pequín no podia ser més oportuna. Avançat d’una Unió Europea que també s’ha sumat a la treva aranzelària, el president espanyol ha atalaiat l’horitzó d’una possible alternativa. Amb prudència. La que recomanen els que coneixen aquell país ancestral i disciplinat. Un imperi comunista governat amb mà de ferro que oblida els drets humans i aplica el capitalisme desacomplexat, que l’ha convertit en la gran potència que modifica l’equilibri de poder global. Una evolució sense precedents que, al seu llibre El ascenso de China, l’ambaixador Rafael Dezcallar defineix de model capitalista-leninista.

Aquest sotrac mundial enganxava Alemanya a la recta final de les negociacions per formar Govern. S’han tancat. I, com era d’esperar, la democràcia cristiana i els socialdemòcrates recuperen la seva alternança col·laborativa per formar una coalició que està obligada a tornar al país la força que va perdre. Acabar amb les aparences i enfrontar-se a la crua realitat és l’encàrrec que les urnes van deixar a Joachim-Friedrich Martin Josef Merz (nascut a Brilon, al land de Renània del Nord-Westfàlia, l’11 de novembre de 1955).

Poca ambició

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Advocat expert en mercats financers i pressuposats, el pròxim canceller aposta per ampliar considerablement les polítiques de defensa i reduir dràsticament les socials. Ja sigui el control de la immigració, no acceptar palestins per evitar més antisemitisme o acabar amb les ajudes als aturats que poden treballar i no ho fan. Eixos de l’auge de l’extrema dreta, a la qual vol neutralitzar.

Amb aquest pacte, que segons els analistes és poc ambiciós, Friedrich Merz haurà de superar, alhora, la pressió dels desafiaments de Trump. Des d’Ucraïna fins als aranzels. Amb una indústria tocada i alarmada pels estralls que la Xina els ha propiciat amb el seu avenç tecnològic, el país asiàtic tampoc pot ser la seva alternativa, si ha sigut la causa de la seva pèrdua de competitivitat. Un embolic considerable que també afecta la Unió Europea, que espera el canceller amb impaciència. Encara trigarà unes quantes setmanes. No s’oblidi que procedeix d’un país poc digitalitzat, que encara es comunica preferentment... ¡per fax!