El declivi democràtic

Si hi ha algú que sàpiga on vol arribar Donald Trump que ho digui. De moment l’únic que s’intueix és que actua com un paranoic convençut que pot fer agenollar el món sencer. Amb l’anunci de les tarifes, tan ben estructurades i pensades que a la llista s’hi inclouen dues illes on només viuen pingüins, ha aconseguit enfonsar els mercats i instaurar una sensació d’incertesa tan colossal que el capital comença a fugir del principal mercat del món, que és precisament el seu país. Amb les dades a la mà costarà molt que Trump tanqui el seu mandat més bé del que el va començar.

Notícies relacionades

Una unitat militar busca justificacions per atacar els periodistes

La societat israeliana exigeix al carrer un alto el foc que alliberi els ostatges

Quan va entrar a la Casa Blanca l’economia americana tenia un atur inferior al 4%, la inflació ja havia començat a encarar l’ideal del 2% i era el país industrialitzat que més creixia. Com a reflex d’això, Wall Street estava en rècords històrics. Ara amorra el cap a l’abisme, en part perquè tots aquests indicadors estan caient, però en part perquè ningú es creu que aquestes polítiques faran Amèrica més gran, més rica o més poderosa. No és possible trobar un sol analista econòmic que ens digui que, a més de fer augmentar la pobresa crítica als països més depauperats, les mesures tinguin sentit per als mateixos americans.

¿Què vol aconseguir Trump? Mentre s’inicia una nova recessió global, és la pregunta del milió. Si les mesures no s’entenen des d’un punt de vista econòmic, llançar aranzels com míssils només té un sentit: demostrar que té poder per sotmetre la resta. Trencant les regles de la globalització, Trump avança per la via de recuperar tot el poder per a ell dins i fora dels EUA. Una deriva que coneixem bé d’altres homes forts, autòcrates amb disfressa de demòcrates com Putin a Rússia, Modi a l’Índia i Netanyahu a Israel o d’altres sense necessitat del recurs a les urnes com la Xina de Xi Jinping. Aquest el sentit de les primeres protestes als carrers americans, encara tímides, però almenys veus de resistència davant el declivi d’una altra democràcia que s’apaga. I aquesta sí que afecta totes les altres.