Divideix i venceràs

No es pot analitzar això igual essent europeu que americà. Ja em sap greu no compartir l’optimisme de certs experts que afirmen que Trump ja es farà enrere "si sap el que li convé al seu país". Ah, sí? I si ha arribat el moment d’admetre que potser a ells sí que els convé allò que no ens convé gens a nosaltres?

Trump ni és el pallasso que a molts aquí els agrada creure… ni és ja el nostre pallasso. El món ha canviat. Amèrica ha canviat. Un dia va ser el bressol del Pla Marshall, però avui és una potència deficitària, en dura pugna amb la Rússia a sang i foc i amb la Xina comercialment implacable, que se’n riu de l’Estat del benestar. Quanta gent que ara llegeix això no porta roba xinesa encisadorament barata, manufacturada en tallers que no resistirien una inspecció de treball de les d’aquí? A Trump el vota una legió de blue collars, obrers desnonats per una indústria americana que fa molt de temps que va deixar enrere la seva edat d’or; que han tornat morts o mutilats de l’Iraq i d’Afganistan, i no han guanyat res a canvi. Segur que res que ni remotament s’acosti a la nostra Seguretat Social. America first vol dir just això, America first. I qui no sigui a Amèrica, ja s’ho trobarà. Que poden trontollar les borses, que es pot disparar la inflació, que algun americà patirà també per això? No et dic que no. Però el mercat estatunidenc és un leviatà i amb això compta Trump. N’hi ha prou que deixin de comprar vi espanyol o francès per comprar el de Califòrnia, o que deixin de comprar cotxes fets a Alemanya per comprar-los fets a Michigan. Abans veurem la nostra industria automobilística fent cua per obrir plantes a Michigan que no pas Ursula von der Leyen plantar la bandera de la UE a la Trump Tower.

‘¿Europa first?’

Notícies relacionades

Testimonis de catalans a Hawaii i el Japó després de l’alerta per tsunami: «Ens van dir que ens allunyéssim del mar, però cadascú s’havia de buscar la vida»

Dos milions d’evacuats al Japó davant el risc de tsunami després del terratrèmol a Rússia

Tot això no és cap elogi de Trump (seria absolutament irresponsable des de la defensa dels nostres interessos), sinó un avís per a navegants del que ens espera si no fem via a espavilar. M’agradaria creure que serà veritat que Europa sabrà reaccionar amb fermesa i unitat d’acció. Però recordin que he començat amb l’ominós Divideix i venceràs. De dividits, és a dir, mig vençuts, ja ho estem. Si ningú ho arregla, això serà un campi qui pugui.

Idees per a un Europa first? Difícil, però no impossible. Posem-nos les piles. Fem balanç lúcid de fortaleses i febleses i d’on van els nostres impostos. Inclòs l’IVA, sí. Intentem no parar el cop i prou sinó fer alguna cosa nova de veritat. Explorem la possibilitat d’obrir-nos a la Xina, l’Índia, a qualsevol que ens vegi com una oportunitat i no com un pes mort. En el benentès que mai tornarà a ser el mateix, ni a estar tot pagat, i que ens caldrà competir durament pels nostres somnis. Fins i tot pels nostres malsons.