La reforma electoral de Trump provoca dubtes legals

A ulls d’un europeu, la mesura no podria tenir més sentit. Donald Trump va firmar la setmana passada un decret en el qual s’exigeix que els votants presentin alguna prova de nacionalitat a l’hora de votar: passaport, carnet de conduir o certificat de naixement. Però la mesura és en realitat una nova barrera que dissuadeix d’anar a les urnes milions de ciutadans, normalment els més pobres i de minories ètniques. Pot ser, a més, inconstitucional, perquè són els estats o el Congrés, i no el president, els que tenen competència per definir les regles electorals. I es produeix després del seu intent de manipulació electoral el 2020, amb crides per demanar que es busquessin vots al seu favor i una instigació insurreccional contra el Capitoli.

Sense registre nacional

Als Estats Units no hi ha un registre nacional per elaborar un document nacional d’identitat (DNI) com a Espanya. Així que la nova llei farà que la gran majoria de nord-americans depenguin del passaport (que només posseeixen 140 dels 345 milions d’habitants), del certificat de naixement o d’una identificació amb foto emesa pel Govern. Però al país hi ha 69 milions de dones que han adoptat el cognom del seu marit i el nom complet de les quals, per tant, no coincideix amb el del seu certificat de naixement. El cas serà encara pitjor per als ciutadans transgènere, que són una petita bossa d’un milió i mig de persones, però que votaran sens dubte els demòcrates, després que Trump firmés una llei antitrans.

La mesura del president republicà ha sigut presa per l’oposició com l’enèsim intent de manipular els resultats electorals, deixant milions d’americans, els més pobres i allunyats del sistema, normalment vot demòcrata, fora del sistema.

"Si tira endavant, es deixaria a molts nord-americans sense poder votar: es calcula que hi ha quatre milions que no tenen documentació perquè està destruïda, els hi han robat o l’han perdut. No parlem d’immigrants irregulars, sinó de ciutadans. I fins a 21 milions podrien veure’s afectats per aquesta exigència de prova, que haurien de sol·licitar", opina en conversa amb aquest diari Vicente Palacio, director de Política Exterior de Fundación Alternativas. "Trump fa així un cop simbòlic a la taula sobre un assumpte que va ser clau en la seva campanya: la sospita, sense base real, que hi ha un frau massiu de votants immigrants no documentats".

Notícies relacionades

Testimonis de catalans a Hawaii i el Japó després de l’alerta per tsunami: «Ens van dir que ens allunyéssim del mar, però cadascú s’havia de buscar la vida»

Dos milions d’evacuats al Japó davant el risc de tsunami després del terratrèmol a Rússia

El Partit Republicà i el Demòcrata han xocat durant dècades per definir les regles electorals. En general, quan es dificulta el sufragi, s’afavoreix els republicans, de més poder adquisitiu i més ben documentats. Quan s’amplia la base de vot, solen sortir afavorits els demòcrates: són les minories, sobretot les zones on viuen afroamericans, on qualsevol barrera burocràtica (com sol·licitar i pagar un certificat de naixement) pot ser dissuasòria. Alguns governs d’estats republicans van portar a terme durant anys una tàctica coneguda com a redistricting, redibuixar els districtes electorals al seu favor. Si en un districte hi havia empat entre republicans i demòcrates, el redibuixaven per treure els barris més pobres, de tendència demòcrata, i incorporar-los al districte del costat, que ja se sabia per endavant que seria demòcrata.

En la primera meitat del mandat de Joe Biden, els demòcrates al Congrés van llançar lleis que ampliaven la massa de votants i els drets de votació, especialment de les minories. L’esmena 14 estableix que tots els nascuts als EUA són ciutadans nord-americans i tenen, per això, dret al vot.