Meloni s’allunya de Zelenski a l’assumir els postulats de Trump sobre la pau

Giorgia Meloni solia qualificar d’"infrangible" el suport italià i europeu a l’esforç bèl·lic d’Ucraïna per la invasió a gran escala de Rússia. Després va arribar el nou president nord-americà, Donald Trump. Durant gairebé tres anys, des de l’esclat de la fase actual de la guerra russoucraïnesa, Meloni, primera ministra i líder del partit d’extrema dreta Germans d’Itàlia, va justificar cada nou paquet d’ajuda a Kíiv argumentant que això era "d’interès nacional" d’Itàlia, un país del G-7, i que no hi havia "marxa enrere", defensant al seu torn les postures de la Unió Europea (UE).

Ara la seva retòrica està començant a canviar. La mandatària va dir aquesta setmana que les maniobres de Trump, que ha exclòs la UE de les primeres negociacions per a un possible acord amb Rússia, van en la direcció correcta per posar fi a la guerra. "Recolzem els esforços del president Trump; des del meu punt de vista, és un líder fort que sens dubte pot establir les bases per garantir una pau justa i duradora", va afirmar aquesta setmana en un discurs al Parlament italià en el qual també va criticar el Manifest de Ventotene (1941), document fundacional de la UE.

Més encara. Després que a la mateixa seu Meloni digués que no recordava haver parlat d’una possible "victòria" d’Ucraïna en la seva guerra contra Rússia, Pagella Politica, una agència de verificació italiana, va recopilar les nombroses vegades en aquests anys en què la política sí que ho va fer. "Meloni amnèsica: diu que mai va parlar de victòria d’Ucraïna. Però no és veritat", va constatar l’agència.

Dubtes per l’ajuda

Tot i que la italiana encara no ha pres cap decisió en ferm sobre la guerra d’Ucraïna, en obert xoc amb els seus socis europeus, Itàlia també es va unir aquesta setmana a un grup de països del sud d’Europa que van expressar dubtes sobre un dels últims paquets d’ajuda militar a Kíiv, per 40.000 milions d’euros, proposat per part de la comissària d’Exteriors europea, Kaja Kallas.

El pla, que tampoc va ser recolzat per Espanya, encara no ha sigut aprovat. En les reunions de dijous del Consell Europeu, no es va arribar a una decisió definitiva per entregar uns 5.000 milions d’euros demanats recentment pel president ucraïnès, Volodímir Zelenski, perquè el seu país compri més municions.

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

La situació s’ha donat després que dimecres Antonio Tajani, ministre italià d’Exteriors, expliqués a Brussel·les que Roma espera saber com avancen les actuals negociacions. "Estem esperant la trucada entre Trump i Putin per veure si hi haurà algun avanç cap a un alto el foc", va explicar, a l’afegir que Roma hauria de trobar els fons per augmentar la seva despesa en defensa.

Al marge del Consell Europeu, Meloni també va expressar la seva preferència per finançar qualsevol esforç militar europeu a través d’"eines veritablement comunes d’Europa i que no carreguin el deute dels estats", segons va dir, amb referència a la proposta de suspendre les regles fiscals europees, perquè els països augmentin les seves despeses en defensa.