La UE accelera de manera "urgent" les compres conjuntes d’armament

Els líders de la Unió Europea (UE) van recolzar ahir a Brussel·les el pla de rearmament i reforç de la política de seguretat i defensa del bloc i van demanar accelerar les tasques per poder fer front a l’amenaça de Rússia, amb un ull posat en les negociacions diplomàtiques per a un alto el foc a Ucraïna.

El Consell Europeu considera una qüestió "d’urgència" reforçar les seves capacitats estratègiques. Això passa per accelerar les compres conjuntes de sistemes de defensa aèria i antimíssils; d’artilleria, míssils, munició o de protecció de les infraestructures crítiques. Per a això, Brussel·les ha posat sobre la taula un instrument financer per valor de 150.000 milions d’euros en préstecs. Aquests diners han de servir per realitzar compres conjuntes, prioritzant la compra d’armament fabricat en territori comunitari.

A més, els Vint-i-set van recolzar el pla a mitjà termini que la Comissió Europea ha presentat aquesta setmana. Un pla que crida a reforçar les polítiques de seguretat i defensa de la Unió amb el 2030 com a data límit per estar preparats davant un possible atac de Rússia. En aquest sentit, els líders demanen accelerar el treball per posar en marxa les iniciatives pendents.

"Rússia és i serà una amenaça permanent per a la UE", va dir a Brussel·les el primer ministre finlandès, Petteri Orpo. "És important que estiguem aquest preuat temps que Ucraïna està comprant per a nosaltres per reforçar les nostres capacitats militars", va afegir en aquest sentit el president de Lituània, Gitanas Nausedas. "Hem de rearmar-nos perquè, altrament, serem la següent víctima de Rússia", va insistir el dirigent lituà.

Deute i dèficit públic

En total, la Comissió espera augmentar la despesa en defensa fins als 800.000 milions en quatre anys, relaxant les regles fiscals perquè els governs augmentin la seva inversió sense que aquesta repercuteixi en els càlculs de deute i dèficit públics a efectes de les normes fiscals. Per a molts, no obstant, això es tracta només un primer pas.

Cada vegada són més les veus en el si del Consell que demanen buscar més vies de finançament. Un debat que s’ha vist reflectit en la declaració final en la qual els Vint-i-set demanen a la Comissió que continuï el treball "sobre vies de finançament rellevants".

"Si invertim prou en defensa, si desenvolupem les nostres capacitats, dissuadirem l’agressor d’atacar-nos", va assenyalar la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, als mitjans de comunicació.

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

L’última vegada que els líders de la UE es van citar, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, arribava a Brussel·les després d’haver sigut humiliat pel president dels Estats Units, Donald Trump, a la Casa Blanca. Zelenski va viatjar a la capital belga a la recerca d’un suport més simbòlic que substancial en plena crisi diplomàtica. Tot just dues setmanes després, el president va tornar a adreçar-se als líders –aquesta vegada per videoconferència– per informar-los dels avanços en la negociació amb els EUA per a un alto el foc. Els líders veuen "amb bons ulls" els contactes que han de portar a un alto el foc, que serveixi de base per a la pau, però no es fien de Rússia.

A porta tancada, els europeus neguen que es tracti de negociacions reals, mentre busquen un lloc a la taula. Per a la UE, no només està en joc la pau a Ucraïna sinó també la seguretat d’Europa. Els líders van cridar a més Rússia "a mostrar voluntat política real d’acabar la guerra". La declaració va arribar de nou a 26, sense Hongria. Budapest manté formalment des de la cimera passada el que fonts comunitàries descriuen com "una posició estratègica diferent".