L’independentisme més moderat guanya a Groenlàndia

L’electorat de Groenlàndia es va decantar per l’independentisme més moderat i va convertir en primera força Demòcrates, el centredreta actualment a l’oposició, que va vorejar el 30% dels vots, segons les dades de la televisió pública danesa DR, un cop escrutats el 100% dels vots. Hi va haver un fort vot de càstig a les dues formacions esquerranes del Govern sortint: el socialista Comunitat Inuit (IA), del president d’aquest territori autònom, Múte Egede, es va desplomar a la tercera posició, amb un 21,4%, mentre que el seu soci dels últims tres anys, el socialdemòcrata Endavant , va caure al 14,7%.

La derrota d’aquests dos aliats en el Govern de Nuuk, la capital, és un revés per als dos partits esquerrans que han representat l’alternança en el poder des de fa dècades. Havien sigut les forces dominants des de 1979, és a dir, des dels inicis de Groenlàndia com a territori autònom danès. Egede, en una primera reacció a les xarxes socials, va admetre sense cap excusa la derrota, en uns comicis que han estat dominats per les amenaces annexionistes de Donald Trump.

El segon beneficiat per les urnes en aquestes eleccions ha sigut l’independentisme més radical, Punt d’Orientació, que va quedar al darrere de Demòcrates amb un 24,5%. Aquest partit advoca per la via de la unilateralitat per accedir a la independència. Des del 2009, el vigent estatut de Groenlàndia contempla el dret a l’autodeterminació. Punt d’Orientació va captar vots d’IA i d’Endavant, que s’han mogut en territoris una mica ambigus respecte a l’horitzó independentista. El partit d’Egede no es plantejava una data més o menys pròxima per a un referèndum sobre l’autodeterminació. Endavant, en canvi, sí que va preveure’n la convocatòria per a la pròxima legislatura, però això va causar fortes dissensions entre les seves files.

Notícies relacionades

Trump llança un atac "decisiu" contra els houthis del Iemen

Starmer anuncia una coalició de països per desplegar-se a Ucraïna

Autonomia gairebé plena

Groenlàndia, amb una autonomia gairebé plena però que exclou les competències d’Exteriors i Defensa, depèn de les aportacions econòmiques de Dinamarca. Gairebé el 50% dels pressupostos els aporta Copenhaguen i un 90% de les exportacions és de la pesca. Sobretot la sanitat pública i l’educació són les dues grans preocupacions dels 57.000 habitants repartits entre 2,2 milions de quilòmetres quadrats. És una densitat de població mínima, en un territori el 80% del qual està sempre sota gel. Un 90% de la població és d’ètnia inuit, que se sent menyspreada per l’antic poder colonial danès. L’independentisme és un objectiu compartit d’una manera o d’una altra per tot el seu espectre parlamentari, tot i que amb uns terminis diferents.