Minerals contra la Xina

Donald J. Trump ha abandonat Ucraïna, però, al fer-ho sense complexos, es comporta com si els Estats Units fossin la potència guanyadora quan la realitat és que reconeix que la guerra estimulada pel part del seu predecessor a la Casa Blanca s’encamina cap a una derrota. Un senyal del seu sentiment victoriós –contra Joe Biden, sens dubte– és que, en el camí del seu pacte amb Vladímir Putin, imposa a Ucraïna un pla de reparacions, una sèrie de mesures econòmiques que s’exigeixen als estats vençuts. Aquest és l’acord d’associació que se segellarà a la Casa Blanca –"he sentit que Zelenski ve per aquí", ha dit despectivament Trump– demà; la creació d’un fons per a l’explotació de minerals crítics i de les anomenades terres rares amb participació dels EUA i d’Ucraïna, que podrà invertir una part dels seus ingressos en la reconstrucció del país.

Trump exigia que el pacte reconegués un deute de 500.000 milions de dòlars (476.551 milions d’euros) d’Ucraïna als EUA per l’ajut econòmic i militar presumptament proporcionat per l’Administració de Biden després de la invasió de Rússia el 24 de febrer del 2022. Una xifra exagerada.

L’assistència militar des del 2014 s’ha elevat a 69.200 milions. I, segons el Congrés nord-americà, el total no superaria els 175.000 milions de dòlars. Però aquesta exigència, presentada a Zelenski a Kíiv pel secretari del Tresor, Scott Bessent, en la primera visita oficial, el 12 de febrer, d’un alt càrrec de l’Administració de Trump a Ucraïna, i més tard el 19 de febrer, per l’enviat especial a Ucraïna, Keith Kellogg, finalment no figurarà com tal. De tota manera, ja les missions Bessent-Kellogg i el dur llenguatge personal de Trump contra Zelenski han sigut una mostra que el president nord-americà ja ha pactat pràcticament amb Putin el final de la guerra i que l’essencial, abans de signar, és obtenir el botí de guerra per exhibir-lo als seus electors al més aviat possible.

En l’esborrany qüestionat per Zelenski es deia: "Aquest acord es regirà per la llei de Nova York, sense tenir en compte els principis de conflicte de lleis". O sigui, els conflictes amb la llei ucraïnesa.

¿Un miratge?

Els minerals crítics al subsol d’aproximadament 820 quilòmetres quadrats, inclosa una part ocupada ara per l’exèrcit rus, suposarien un 20% de les reserves mundials de liti, per exemple, mineral que s’utilitza en la producció de bateries lleugeres. Problema: ni una sola mina de liti s’ha obert en aquesta regió. Altres minerals crítics, el zirconi, que s’utilitza en la indústria aeronàutica i també en l’odontologia, o l’escandi, tampoc han sigut objecte d’explotació. I el que està provat s’extreu en petita escala: el tàntal, utilitzat en semiconductors; el niobi, que té propietats superconductores, i el beril·li, un metall utilitzat en el sector aeroespacial. I amb el titani, que s’utilitza per fabricar vaixells, avions i míssils, passa el mateix. L’altre interès de Trump són les denominades terres rares.

Notícies relacionades

Un Hezbol·là debilitat es planteja el seu futur al Líban

El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza

Segons l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), la Xina exercita la capacitat processadora més gran de minerals crítics. Refina el 30% del níquel, el 50% del liti i del cobalt. Però és que, a més, posseeix prop del 90% dels minerals rars. Té el 90% de les reserves de terres rares. L’Administració de Trump ha col·locat la Xina de Xi Jinping en l’espiell comercial i tecnològic.

Trump té en compte que un 40% dels minerals que li interessa explotar estan situats al subsol que ara ha conquerit Rússia. Zelenski, a l’estampar la seva signatura en l’acord amb Trump, lligarà el futur del seu país als interessos estratègics dels EUA, mentre que Putin obtindrà la seva part, a partir del territori que es quedarà en les "negociacions de pau".