Dinamarca vol ressituar presos estrangers en presons de Kosovo

Dinamarca està posant en marxa un pla per traslladar centenars de presos estrangers a Kosovo, als Balcans, amb l’objectiu d’alleujar el seu sistema carcerari, decisió que ha suscitat la indignació d’organitzacions no governamentals.

El projecte es va dissenyar el 2021 i ara l’aplica el Govern de la socialdemòcrata Mette Frederiksen. En la primavera de 2022, Pristina i Copenhaguen van firmar un acord inicial per traslladar a Kosovo fins a 300 reclusos de presons daneses, i l’any passat també el Govern del kosovar Albin Kurti va donar-hi el vistiplau. Llavors es va posar en marxa la remodelació de la presó de Gjilani, a 50 quilòmetres al sud de la capital del país.

El pla de Dinamarca, de fet, és transformar un centre penitenciari kosovar en una presó on no podran ser allotjats condemnats a penes per terrorisme, crims de guerra o amb problemes de salut mental, però sí condemnats per delictes a Dinamarca que hagin de ser deportats després d’haver complert condemna.

Com a moneda de canvi, Kosovo ha pactat rebre de Dinamarca una xifra estimada de 200 milions d’euros, uns diners que, segons el seu Govern, seran destinats al sistema carcerari kosovar i a un projecte d’energies renovables. L’argument de Copenhaguen és que així espera rebaixar l’alta taxa d’aglomeració de les seves presons, que va arribar al 101,2% el 2023, el més alt en vuit dècades.

Notícies relacionades

Israel inicia l’ofensiva terrestre per prendre el control de Ciutat de Gaza

Desercions entre els ‘tories’ per l’auge del populista Reform UK

El Comitè contra la Tortura de l’ONU ja ha investigat el cas. Dinamarca "s’hauria d’abstenir de llogar instal·lacions penitenciàries fora del seu territori i garantir que les persones detingudes no siguin discriminades per la seva nacionalitat o estat familiar", va concloure l’organisme internacional en un document el 2023. "No canviarem els nostres plans [...] perquè el Comitè contra la Tortura de l’ONU consideri que està en conflicte amb els drets humans", va respondre el diputat socialdemòcrata danès Bjørn Brandenborg, segons declaracions recollides en el diari digital Altinget.

D’acord amb la informació difosa, part del personal de la presó pot ser que fins i tot no sàpiga parlar bé el danès. Per això també preocupa que els presos no tinguin un just accés a la salut i que els seus familiars trobin obstacles per visitar-los.