La UE veu difícil arribar al 5% del PIB en defensa per acontentar Trump

La sensació és d’urgència, però no de pànic. La UE ha de ser més independent i fer-se responsable de la seva seguretat. El mantra és una resposta a les amenaces de Vladímir Putin, però també a la pressió de Trump. "No és una qüestió de si, sinó de com. La direcció està clara: hi haurà més despesa, hi ha d’haver més despesa", apunta una alta font comunitària.

D’aquesta cimera no se n’esperen grans decisions o anuncis, sinó una conversa honesta entre els líders sobre què pot fer la UE en matèria de defensa, i sobretot, com ho pagarà. L’objectiu és identificar debilitats, capacitats a reforçar i àrees en què treballar junts, i posar-hi preu. Després, serà la Comissió Europea la que presenti una sèrie de propostes i els Vint-i-set tornaran a abordar la qüestió al juny, just abans de la cimera de l’OTAN a la Haia.

Capacitats de l’OTAN

Les capacitats militars depenen en gran manera de l’OTAN, així que parlar de defensa suposa explorar què pot fer la UE, com pot contribuir a una política industrial en ple procés d’ajust i, sobretot, com finançar-ho. "Tots aquests són debats intensos i complexos", reconeix una alta font europea, que rebla: "Serà difícil, però hem de fer-ho".

Segons l’Agència Europea de Defensa, els països europeus han incrementat un 30% la seva despesa en defensa entre el 2021 i el 2024, un període que coincideix amb la invasió russa d’Ucraïna. A la percepció de l’amenaça russa i els objectius marcats per l’OTAN, se suma ara la pressió de la Casa Blanca. Però la inversió varia notablement d’un país a l’altre. Segons cites de l’Aliança, Polònia és el país que més gasta, amb un 4,12%; mentre que Espanya, amb un 1,28%, es troba a la cua.

Els experts coincideixen que és essencial per a Europa augmentar la seva despesa en defensa. No ja per la pressió de Trump, sinó per la situació a Ucraïna, les amenaces al flanc sud, les riscos derivats del canvi climàtic o altres desafiaments globals. Però els experts creuen també creuen que el 5% que proposa Trump no només és inviable, sinó contraproduent.

Per a Juraj Majcin, analista polític de l’European Policy Center, "no és realista". Majcin al·lega que els processos de contractació són llargs i complexos i la indústria no està preparada per absorbir una injecció de capital d’aquest calibre. "La capacitat industrial no existeix, per la qual cosa amb una alta demanda i una oferta limitada, pujarien els preus", explica.

Una opinió compartida per Rafael Loss, de l’European Council on Foreign Relations. "Si comparem els pressupostos de Lituània i Alemanya, o Estònia i Alemanya, Estònia pot arribar al 5% afegint un parell de centenars de milions d’euros. Per a Alemanya, són centenars de milers de milions", explica Loss. Berlín dedica actualment un 2,12% a la defensa, molt lluny del 3,43 d’Estònia.

Aquest expert expressa, a més, seriosos dubtes sobre la capacitat dels països per mobilitzar aquesta quantitat de diners, sigui a través d’un augment dels impostos o de transferències d’unes àrees a les altres, amb el cost polític que això suposa. I coincideix amb Majcin que la indústria de la defensa ja està tenint problemes per absorbir el notable increment de la despesa en defensa a Europa.

Guia a mitjà termini

Piotr Szymański, expert en defensa del Center for Eastern Studies, no veu el 5% tant com un objectiu factible a curt termini, sinó com una mena de guia a mitjà i llarg. Apunta que l’acord estarà previsiblement entorn del 3%, per poder complir els objectius que l’OTAN s’ha marcat en termes de reforçar les seves capacitats tant a escala armamentística com de personal.

Segons l’opinió de Szymański, és un "enorme problema que alguns aliats siguin molt lluny del 2%". És el cas d’Espanya, Eslovènia, Luxemburg, Bèlgica, Itàlia, Portugal i Croàcia. Per això al·lega que una de les claus serà com es configura un acord sobre un objectiu més alt, "tenint en compte que es necessiten accions ràpides atesos els reptes als quals s’enfronta Europa".

Diverses fonts comunitàries reconeixen que, pel que fa a les capacitats, l’OTAN té el comandament. Però també que la UE pot jugar un paper important facilitant la inversió en el sector, i que les qüestions de seguretat europea afecten també països neutrals o no atlantistes com Àustria, Irlanda o Xipre.

Utilitzar fons europeus per pagar armes va deixar de ser tabú després de la invasió russa d’Ucraïna. L’ús del pressupost europeu amb aquesta finalitat ja és sobre la taula, tot i que la necessitat d’unanimitat en les decisions ho fa complicat. Però la UE pot contribuir també recolzant la indústria europea perquè pugui fer front a un increment de la demanda. Aquí, això sí, el sector demana perspectiva a llarg termini i una visió clara.

A més dels fons, hi ha altres eines. Divendres passat, un grup de 19 països, liderats per Finlàndia i entre els quals es troba Espanya, van demanar al Banc Europeu d’Inversions que augmenti la despesa en defensa. El BEI existeix per ajudar a finançar a baix cost projectes que contribueixin a la investigació i el desenvolupament tecnològic, a crear ocupació i fomentar el creixement.

Finançament del BEI

Tot i que el BEI ha augmentat significativament la seva inversió en defensa, ha sigut en projectes amb doble ús. Perquè les seves regles actualment prohibeixen el finançament d’armes, munició i equip militar. Això és el que aquest grup de països vol que canviï.

Després està la inversió nacional, el 2% del PIB. Una font comunitària admet "que no es pot forçar ningú a augmentar la despesa en defensa" i que la situació pressupostària de cada país és diferent, per la qual cosa elevar la despesa implica retallades en altres àmbits. "Però hi ha una entesa comuna que és inevitable", afirma una font comunitària.

Notícies relacionades

Una ‘Delcy’ per a l’Iran

L’Iran rebutja amb reclams maximalistes el pla de Trump per acabar amb la guerra

També aquí la UE té un paper important. Cada vegada més veus, fins i tot entre els països tradicionalment frugals, fan una crida a flexibilitzar les normes fiscals de la Unió, per donar cert marge pressupostari als països que ho necessiten per invertir en defensa. El que va ser un aspecte clau de la negociació de la reforma d’aquestes normes torna a la taula, en plena escalada de tensions.

A més, cada vegada més països entenen la inversió en defensa com una contribució al creixement econòmic amb desenvolupament tecnològic i creació d’ocupació.