Desenes de milers de palestins inicien la tornada al nord de Gaza

Desenes de milers de gazatins van passar la nit al ras a l’espera de l’anhelat retorn a casa. O al que en quedi. Després de l’obertura del corredor Netzarim per part d’Israel, que parteix la Franja de Gaza per la meitat, ahir al matí, almenys un milió de palestins forçosament desplaçats al sud de l’enclavament poden tornar a les seves llars.

Tot just han passat vuit dies des de l’inici de l’alto el foc a Gaza, i la Franja ja és una altra. No cauen les bombes, milers de camions amb ajuda humanitària hi han accedit, i, ara, la població pot tornar a les restes de les seves cases en la totalitat de l’enclavament.

Després de l’alliberament de quatre ostatges israelians dissabte, desenes de milers de gazatins es van amuntegar en els encreuaments del punt de control israelià de Netzarim a l’espera que la promesa de retornar al nord es convertís en realitat. Però van haver d’esperar gairebé 48 hores més. Fins que Hamàs no va accedir a entregar abans de divendres l’ostatge israeliana Arbel Yehud, l’última dona civil que quedava per alliberar, els soldats israelians no ho van permetre.

Imatges aèries van mostrar grans multituds en moviment. Un mar de palestins fent el que era impensable: tornant a la seva terra. Durant els gairebé 16 mesos de desplaçament forçat causat per l’ofensiva militar israeliana en la qual uns 50.000 palestins han perdut la vida, molts d’aquests caminants no creien que sobreviurien a aquesta letal guerra, ni molt menys que podrien tornar a casa seva.

"La guerra s’ha acabat"

"Almenys tornem a casa, ara puc dir que la guerra s’ha acabat i espero que tot segueixi en calma", deia Ghada, mare de cinc fills, a l’agència de notícies Reuters a través d’una aplicació.

Basem Naim, un alt funcionari de Hamàs, va descriure la jornada de dilluns a la cadena Al-Jazeera com "el dia més important en la història actual d’aquest conflicte". Segons va dir, Israel es va veure obligat "per primera vegada" a permetre que els palestins tornessin a casa seva després d’haver sigut obligats "per la resistència" [per les Brigades Al-Qassam, el braç armat de Hamàs] de manera similar a com es va veure "obligat a alliberar" els presoners palestins.

El que els gazatins es trobaran a l’arribar al nord dista molt del que van deixar enrere. Només el primer mes de guerra, iniciada el 7 d’octubre per la massacre de Hamàs contra el sud d’Israel, els bombardejos de l’Exèrcit israelià van danyar o van destruir el 34% dels edificis del nord de l’enclavament i el 31% de la ciutat de Gaza. Uns mesos més tard, el gener del 2024, tres mesos després, el 70% dels edificis del nord de Gaza i la ciutat de Gaza havien sigut destruïts.

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

En els primers dies de la guerra, Israel havia evacuat per la força al voltant d’1,1 milions de persones del nord de Gaza per preparar una invasió terrestre. Per això, Hamàs considera que el retorn d’aquests palestins confirma el vincle amb la seva terra i una vegada més "demostra el fracàs de l’ocupació [d’Israel] per aconseguir els objectius agressius de desplaçar la gent i trencar la seva ferma voluntat", va afirmar en un comunicat.

Per la seva banda, l’ultradretà Itamar Ben Gvir, exministre de Seguretat Nacional després de renunciar al govern en oposició a l’acord d’alto el foc, va qualificar les imatges de desenes de milers de palestins tornant al nord de Gaza d’una "altra part humiliant" de l’"imprudent" pacte. "Això no sembla una victòria total, això és el que sembla, una rendició total", va escriure a X.