"Em van treure fins i tot el nom"

Els rep a la seva antiga escola jueva. Allà s’exposen també fotos de la seva família, llibres i l’estrella de David que els nazis els van obligar a cosir-se a la roba abans d’arrencar-los de casa seva per deportar-los primer a Berlín, després al camp de Theresienstadt i finalment a Auschwitz. Va sobreviure, com també els seus germans. Mai més va veure els seus pares.

"Érem una família normal, però vam començar a notar canvis en el tracte dels nostres veïns el 1936. Ja no podia anar a la mateixa escola que els catòlics. Després de la Nit dels vidres trencats (els primers pogroms nazis de 1938), tot es va precipitar. Ens van desposseir de tot, ens van deportar. Érem apàtrides, ens van treure fins i tot la nacionalitat alemanya", relata, conscient que la seva biografia és una entre el milió llarg de jueus que van anar a parar a Auschwitz, però amb la diferència que ell va sobreviure per explicar-ho.

Va emigrar amb la seva germana Friedel als EUA i no va tornar al seu país natal fins als 80. Ho va fer per raons de subsistència, amb la seva germana molt malalta i sense recursos. Mai es va casar, no volia "portar més jueus al món". Va refer la seva existència a Leer amb Gerda Dänekas, la seva cuidadora, amiga i "companya de convivència", 20 anys més jove. El supervivent acaba mostrant el número que encara té tatuat al braç: 116.927. "Em van treure fins i tot el nom", recorda.

Afany compartit

Notícies relacionades

Trump redobla el seu atac a la independència de la Fed i acomiada la governadora de la Reserva Federal Lisa Cook

Els països islàmics acusen l’Estat hebreu de "genocidi"

"Mai vaig pensar que després de l’Holocaust poguéssim viure a Alemanya una cosa semblant", afirmava Margot Friedländer, la supervivent d’Auschwitz més coneguda d’Alemanya, en una recent recepció del president Frank-Walter Steinmeier. Va complir 103 anys al novembre. El seu rostre simbolitza la reconstrucció de la comunitat jueva al país de l’Holocaust, un afany compartit per successius governs d’Alemanya.

Frienlands, que va tornar al seu Berlín natal amb 88 anys, recorre escoles i fòrums juvenils amb el seu testimoni. Igual que Albrecht Weinberg, des d’octubre del 2023 (l’atac de Hamàs a Israel i l’inici de la guerra a Gaza) necessita protecció policial. Quan era soltera, Friedländer es deia Bendheim. Al costat de la porta del carrer Skalitzerstrasse, 32, de Berlín hi ha quatre stolpersteiner, les plaques que es col·loquen en record dels jueus deportats. Al costat de la seva, Margot Bendheim, hi ha las del seu germà Ralph i la de la seva mare, Auguste, morts a Auschwitz, com una altra inquilina, Rachela Meisner.