Primeres operacions policials contra els migrants

Amb més vigor i preparació que fa vuit anys, quan la seva agenda migratòria ja estava incrustada en el seu ADN polític, i amb el seu assessor i ara cap adjunt de gabinet, Stephen Miller, com a cervell de l’envestida, el republicà ha arrencat el segon mandat amb una allau d’ordres, proclamacions i accions executives. Aquests moviments inclouen des de la declaració d’una emergència nacional a la frontera sud o la mobilització de l’Exèrcit per "defensar la sobirania i integritat" davant una "invasió" fins a un atrevit intent (immediatament desafiat als tribunals) de treure el dret de ciutadania per naixement al país, reconegut en la Constitució.

La potència de les accions de les primeres hores es va reforçar amb mesures administratives que van començar a aplicar-se quan encara estava en la cerimònia d’inauguració, amb decisions de personal i amb les primeres operacions policials d’agents de l’ICE (l’agència policial d’immigració i fronteres), que confirmava a la CNN el nou tsar de la frontera, Tom Homan.

D’aquesta manera, Trump ha començat no només a complir la promesa de deportar immigrants sense papers, sinó d’alçar un mur als Estats Units per a immigrants, refugiats i sol·licitadors d’asil que va més enllà de la barrera física amb Mèxic, en la qual, d’altra banda, també reinicia la construcció sota una acció executiva. I estableix les bases per alterar de manera radical i duradora la relació amb la immigració dels EUA.

Ciutadania i Exèrcit

Notícies relacionades

Trump, Clinton i la trama Epstein d’abús sexual: les claus

Trump publica amb guixots centenars de milers de documents del cas Epstein: cares famoses com Bill Clinton, Mick Jagger, Michael Jackson, Sarah Ferguson...

El gir més profund és l’intent de retirar el dret a la ciutadania que el 1867 es va segellar en la Constitució, en la Catorzena Esmena, per a pràcticament qualsevol persona nascuda al país (hi ha alguna excepció, com els fills de diplomàtics). L’ordre executiva de Trump estableix que, començant el 19 de febrer, no s’atorguin documents nord-americans als nadons nascuts de parelles en què almenys un dels progenitors (el pare o la mare) no sigui resident legal o ciutadà. Afecta tant fills de persones sense documents com dels que estan amb permisos temporals legals als Estats Units com ara visats de feina o d’estudis.

Diversos grups de drets civils van interposar una demanda dilluns mateix a la nit i ahir ho van fer els fiscals generals de 18 estats. I tot i que sobre el paper el precedent judicial i legal va contra Trump, ja que qualsevol canvi constitucional requereix un vot de supermajoria de les cambres del Congrés i també la ratificació de tres quartes parts dels estats, s’anticipa una batalla molt intensa als tribunals.