Instagram i Facebook aixequen les seves barreres

"El poder aconseguit per Musk amb la tornada de Trump a la Casa Blanca ha obligat a reposicionar-se els gegants tecnològics, abans reticents a Trump", explica a EL PERIÓDICO Carme Colomina, investigadora del CIDOB, el centre d’investigació en relacions internacionals de Barcelona. "Als EUA fa temps que s’ha polaritzat el debat sobre què és llibertat d’expressió i què és censura. I el debat arriba a una Europa dividida en la qual els estats membres no es posen d’acord", afegeix.

"Ens desfarem dels verificadors de contingut i els substituirem per un sistema de notes comunitàries similar al de X", va dir Zuckerberg. Imitant sense embuts Musk, la proposta consisteix que alguns usuaris verificats poden afegir advertències i context a les publicacions més polèmiques. Les notes comunitàries, si bé estalvien a l’empresa personal i diners, poden generar altres problemes. No tots els usuaris poden afegir aquestes notes, només els que s’han postulat prèviament com a col·laboradors i que, després d’un procés intern, han sigut autoritzats per la xarxa social. I no totes les publicacions són verificades, només les que més es viralitzen.

"Tornarem als nostres orígens i a centrar-nos a reduir els errors, simplificar les nostres polítiques i restablir la llibertat d’expressió", va argumentar Zuckerberg. Aquesta al·lusió a la residència de Harvard on es va concebre Facebook torna a les intencions de connectar amics online, però també denota nostàlgia per l’absència de regulacions. "Aquesta tornada als orígens és falsa. L’ús de l’algoritme s’ha pervertit i el debat s’ha polaritzat. Tot i que s’aixequessin totes les regulacions, les xarxes no serien les mateixes que en origen", argumenta Colomina, experta en desinformació.

Sacrifici necessari

Notícies relacionades

França posa en qüestió el futur avió europeu de combat

Starmer i Macron tanquen un acord per frenar l’arribada d’immigrants

"Els verificadors de dades s’han tornat molt políticament tendenciosos", va assenyalar Zuckerberg. Els moderadors han sigut el centre de la polèmica per les seves condicions laborals, sotmesos a vídeos violents que els han causat estrès posttraumàtic i han valgut a Meta una demanda col·lectiva en curs. Però Zuckerberg desacredita ara el sistema que havia defensat com un sacrifici necessari d’uns quants assalariats per evitar que aquests continguts arribin als usuaris. Ara, s’han convertit en el boc expiatori com a part de l’acostament de Zuckerberg a Trump.

"Detectarem menys coses dolentes", va admetre Zuckerberg, que va matisar que no deixaria de prendre’s seriosament "moltes coses legítimament dolentes que hi ha allà fora, com drogues, terrorisme o explotació infantil".