L’atac terrorista aviva el temor de la influència d’Estat Islàmic als EUA

Fins i tot amb molts interrogants per contestar, l’atemptat terrorista de Cap d’Any a Nova Orleans (Estats Units) que va cometre Shamsud-Din Jabbar, un nadiu de Texas i veterà de l’Exèrcit, ha servit per remarcar l’amenaça mutant i persistent que l’Estat Islàmic (EI) continua representant per al país, anys després que el 2019 Washington i els seus aliats acabessin amb el califat territorial que l’organització terrorista havia creat a Síria i l’Iraq.

Es tracta de perills dels quals fa temps que alerten les comunitats d’intel·ligència, que temien tant la possibilitat d’un atac organitzat com el risc de llops solitaris inspirats pel grup terrorista. Aquest últim sembla ser el cas de Jabbar, que en aquest moment de la investigació l’FBI creu que va actuar en solitari i "100% inspirat per l’EI", segons va dir ahir en roda de premsa Christopher Raia, subdirector assistent de la divisió antiterrorista de l’agència policial federal.

Aquesta "inspiració" és una de les amenaces no només persistents sinó creixents a les quals havien apuntat les autoritats dels EUA, que estaven especialment en alerta després que Israel obrís la guerra a Gaza i el Líban després dels atacs de Hamàs el 7 d’octubre del 2023, un conflicte que es tem que alimentarà una onada de radicalització i mobilització durant anys.

El passat mes d’abril, en una compareixença davant el Congrés, el director de l’FBI, Christopher Wray, va alertar que "ja hi havia un risc elevat de violència als Estats Units abans del 7 d’octubre", però tot seguit va afegir que des d’aleshores havien vist "diverses organitzacions terroristes estrangeres fent una crida per atacar els EUA" i els seus aliats. "Tenint en compte aquestes crides, la nostra preocupació més immediata ha sigut que individus o petits grups treguin una inspiració enrevessada dels esdeveniments a l’Orient Mitjà per cometre atacs aquí", va voler assegurar llavors Wray.

Canvi d’estratègia

No ha sigut només la guerra a Gaza i el Líban la que ha augmentat la preocupació. Feia temps les autoritats feien atenció a l’evolució d’EI, especialment des que el 2019 l’organització terrorista va veure desmantellat territorialment el Califat que havia establert a Síria i l’Iraq i des que els talibans van tornar al poder a l’Afganistan, el 2021.

EI ha estat guanyant presència a l’Àfrica subsahariana i amb el retorn a Kabul dels talibans molts líders de l’Estat Islàmic del Gran Khorasan es van veure forçats a sortir de l’Afganistan i van acabar en estats d’Àsia Central, com el Tadjikistan i l’Uzbekistan. Allà, segons declaraven fa mesos des de l’anonimat fonts governamentals a ABC News, "van canviar les dinàmiques de com operen". Els seus líders van començar a jugar "a l’estratègia de llarg termini, i amb bastant èxit" i a "reformar la seva propaganda per aconseguir els seus objectius".

Notícies relacionades

El Rei apel·la a la necessitat del desenvolupament sostenible

Sánchez s’afegeix a Macron en favor d’una ecotaxa als bitllets d’avió

Van començar a reclutar migrants d’aquestes nacions d’Àsia Central que treballaven a Rússia i l’Iran per cometre atemptats als dos països, com un el gener passat a l’Iran que va deixar 95 morts i el del Crocus City Hall de Moscou, on hi va haver més de 140 víctimes mortals. En un dels seus discursos a la primavera Wray, el director de l’FBI, va explicar que la "preocupació creixent" en la comunitat d’intel·ligència dels EUA era el potencial d’un atac coordinat del Gran Khorasan en terra nord-americà similar al de Moscou.

El fet que Jabbar fos un veterà i que Matthew Livelsberger, l’identificat en l’explosió d’un Cybertruck d’Elon Musk davant un hotel Trump a Las Vegas, fora un militar en actiu (un sergent d’operacions especials que es trobava actualment de baixa del seu servei a Alemanya) ha tornat el focus, a més a més, a la radicalització de militars, en actiu o retirats, als EUA.