Tres grans metròpolis a la recerca de l’equilibri entre la capital i la perifèria

Amb el pas dels anys, Pequín ha buscat la descentralització, amb la intenció d’alleujar la pressió sobre la capital i integrar les ciutats de la perifèria atorgant-los un protagonisme creixent. No només com a ciutats dormitori, sinó també com a pilars de la gestió política, logística i econòmica. A Buenos Aires, en canvi, hi ha una mena de tensió permanent en la bonança relativa de l’urbs de la capital i les penúries de moltes localitats de la conurbació. A Londres, els reptes deriven cada vegada més de la bretxa socioeconòmica entre la població, traduïda en la ràpida gentrificació dels barris, en les creixents dificultats en l’accés a la vivenda i en l’explosió de la indigència.

Cada metròpolis té les seves particularitats, però també hi ha reptes molt semblants. EL PERIÓDICO s’ha volgut fixar en els exemples de les capitals del Regne Unit, l’Argentina i la Xina, tres països amb diferents nivells de desenvolupament. "Les escales són diferents. Pequín s’ha desenvolupat com una ciutat imperial i ara és la capital del país, mentre que Barcelona és una capital provincial. A més, Barcelona no té gaire més espai per créixer, mentre que Pequín disposa d’una planícia", assenyala l’arquitecte mexicà Isaac Landeros, resident a Barcelona després d’haver passat una dècada a Pequín. "Badalona o l’Hospitalet tenen una relació íntima amb Barcelona, però conserven la seva independència, mentre que els districtes que absorbeix Pequín no tenen autonomia".