Nicolás Pascual de la Parte: "El model europeu de llibertat i prosperitat té molts enemics"

Existeix per primera vegada un consens generalitzat, tant entre els països com entre les formacions polítiques. La immensa majoria hem arribat a la conclusió que fa falta crear una Europa de la Defensa que avanci en temes essencials. Amb la invasió russa d’Ucraïna, l’opinió pública està més sensibilitzada que mai per les imatges que veu per televisió i s’ha adonat que la llibertat, la democràcia, la prosperitat, el model de vida europeu, cal defensar-lo, ja que té molts enemics externs i interns. No val sotsarrendar-lo ni als americans ni a l’OTAN. Es tracta de crear dins de l’OTAN un pilar europeu de defensa que es pugui utilitzar quan els EUA no vulguin o no puguin participar per mantenir la seguretat en el nostre veïnat meridional i oriental.

¿Com s’articularà aquest pilar?

La participació ha de ser voluntària. La regla normal és que la política exterior, de seguretat i de defensa es regeixen pel principi d’unanimitat. Hi participaran tots els que ho desitgin, com amb la PESCO (Cooperació Estructurada Permanent en matèria de Defensa, en la qual participen 26 dels 27 membres de la UE).

¿Quins països se n’estan desmarcant?

De moment cap. Ni tan sols Hongria. Els més reticents són aquells que prefereixen dependre de la defensa que els proporcionen els EUA. Suècia, Finlàndia i els bàltics volen una relació especial amb els EUA mentre el pilar europeu de la defensa no estigui plenament desenvolupat i l’amenaça russa sigui tan evident.

¿Posarà atenció aquest pilar en la desinformació, després del que hem vist a Romania, on des de les xarxes socials es va influir decisivament en una elecció?

Quan parlo de seguretat, parlo del concepte de seguretat integral. També està la seguretat civil, la preparació de les nostres estructures crítiques, de serveis essencials, mitigar els ciberatacs, les amenaces híbrides, les campanyes massives de desinformació estrangeres, tot això no és militar stricto sensu. Amb Rússia, la major part de les amenaces vindran pel ciberespai i la desinformació.

¿Veu voluntat en el Govern de Pedro Sánchez d’arribar al 2% del PIB en despesa militar, com s’ha compromès davant l’OTAN?

Espanya s’hi va comprometre el 2014 en la cimera de Gal·les, i havíem d’haver arribat a aquesta xifra el 2024. Estem en 1,3%. El nou termini és 2029, però això es quedarà molt per sota de les expectatives dels nostres socis. Dels 27 membres de la UE, 22 ja estan per sobre del 2%. No té sentit que Espanya continuï sent el fanalet vermell.

¿A què ho atribueix?

A la falta de cultura de defensa. Espanya va ser un país abstret durant dos segles. No ha participat en els conflictes europeus, està allunyada dels centres de batalla i això ens ha fet una sensació artificial de protecció. Ara, amb la immigració i l’amenaça del sud, estem despertant. I també es deu a la falta de consens entre els partits. En principi, el PP i el PSOE estan a favor del 2%, però després tens Sumar que segurament no ho està, ni tampoc els nacionalistes.

Notícies relacionades

Trump anuncia una demanda contra ‘The Wall Street Journal’

Netanyahu truca al Papa arran de l’atac a l’única església catòlica de Gaza

¿Quins passos s’estan fent per materialitzar aquest pilar de defensa?

Tenim avenços institucionals. Comptem amb un comissari de Defensa en la persona de l’ex primer ministre lituà, molt conscient de les necessitats. En el ple de desembre vam ascendir el subcomitè de Defensa del Parlament europeu a l’estatus de comitè de ple dret, i aquest es constituirà el gener. Després, tenim reglaments com l’EDIP, programa de defensa i indústria europea. L’estratègia de la indústria europea de defensa ja s’ha aprovat i s’ha de materialitzar en un programa concret. Començarem al gener. Necessitem identificar ràpidament aquelles vulnerabilitats en les nostres capacitats. Per últim, i no menys important, hem d’abordar la qüestió dels fons. Cal aconseguir prou fons fins al 2028, quan disposarem d’un nou Marc Financer Plurinacional.