Rússia allarga la mà als rebels per mantenir les seves bases a Síria

El Kremlin intenta salvar els mobles després del dur revés geopolític que suposa l’enderrocament del seu aliat, l’expresident sirià Bashar al-Assad. Fonts oficials russes van assegurar diumenge passat estar en contacte amb representants de "l’oposició armada siriana", els líders de la qual haurien garantit a Moscou la seguretat de les bases militars russes a la costa mediterrània de Síria, en concret de l’aeròdrom militar de Jmeimim, a prop de Latakia, i el port de Tartús. Precisament, les modificacions semàntiques contingudes en aquesta frase i en altres declaracions públiques sobre la situació a Síria constitueixen una mostra addicional que les autoritats russes intenten arribar a una entesa amb el nou lideratge del país: a ulls de l’oficialitat russa, els combatents sirians han deixat de ser "terroristes" per convertir-se en "oposició armada".

Una de les picades d’ullet més destacades de Rússia cap als opositors sirians es va viure precisament a Moscou. Igual que va passar en la legació a Madrid diumenge, la bandera del règim d’Assad va ser arriada de la seu de l’ambaixada a Moscou, i va ser hissada en substitució la insígnia revolucionària, una cosa per a la qual era necessari comptar amb el beneplàcit de les autoritats russes. A més, segons va informar l’agència oficial russa TASS, el personal diplomàtic hi estava treballant "amb normalitat".

El Ministeri d’Exteriors de Rússia va emetre un comunicat en què assegurava que les instal·lacions militars a Síria es trobaven en règim d’"alerta en nivell alt", però que no es percebien "amenaces" per a la seva seguretat. Malgrat aquestes paraules, els observadors militars van constatar indicis d’evacuació, amb més tràfec d’avions de càrrega com Iliushin Il-76 o Antónov An-24, que es podrien encarregar de retirar material militar. A més de les dues bases esmentades, Rússia mantenia presència a l’aeroport de Qamishli, un enclavament a la ciutat homònima sota control del règim sirià fins ara, i en altres infraestructures castrenses repartides pel territori sirià. A causa de la guerra d’Ucraïna, Moscou no sembla comptar amb més tropes per garantir la seva defensa, així que depèn de la bona voluntat dels nous governants del país perquè la seva infraestructura militar en territori sirià pugui continuar funcionant com fins ara.

¿Gestos insuficients?

Notícies relacionades

Nou morts malgrat l’alto el foc per atacs israelians a Gaza

Trump amenaça ara d’imposar aranzels a Espanya

I els gestos que està fent cap a ells podrien ser no suficients, potser no ara, però sí a mitjà o llarg termini. Ignacio Álvarez Ossorio, catedràtic d’Estudis Àrabs i Islàmics a la Universitat Complutense de Madrid, recorda que des de la base de Jmeimim s’enlairaven els avions Sukhoi, que, fins a una data molt recent, bombardejaven objectius civils en localitats sota control rebel de la província d’Idlib. L’Institut d’Estudis sobre la Guerra (ISW), el laboratori d’idees amb anàlisis més valorades sobre les guerres en curs, recorda que les faccions rebels són heterogènies i que no estava "clar" qui eren els interlocutors de Rússia en aquest assumpte. "Fins i tot si manté alguna de les seves bases, (la caiguda d’Assad) és una pèrdua geopolítica d’envergadura per a Moscou... Serà sempre a costa d’uns grups als qual en el passat anomenava terroristes".

Les instal·lacions militars russes al país àrab constitueixen una baula fonamental perquè el Kremlin pugui mostrar poder militar més enllà de les seves fronteres. Segons l’ISW, gràcies a la base naval de Tartús, Rússia "pot projectar el seu poder al Mediterrani i amenaçar el flanc sud de l’OTAN", mentre que l’aeròdrom de Jmeimim s’ha erigit en una escala fonamental per garantir les rotacions dels contractistes russos d’Africa Corps, milícia abans coneguda com a Wagner, en països africans aliats com Mali o la República Centreafricana.