El conflicte del Pròxim Orient
L’ofensiva rebel siriana arriba a les portes d’Alep
La milícia gihadista Hayat Tahrir al-Sham, contrària al president Assad, lidera l’assalt.
L’ofensiva de milícies rebels sirianes llançada dimecres contra les tropes del president sirià, Bashar al-Assad, va arribar ahir als afores d’Alep, la segona ciutat siriana, on hi ha combats entre opositors i el règim de Damasc per primera vegada des del 2016. Aquest atac rebel està liderat per la milícia gihadista Hayat Tahrir al-Sham (HTS), antiga filial d’Al-Qaida a Síria que va renunciar al terrorisme internacional el 2017, i arriba en un moment de gran debilitat d’Assad per la retirada parcial dels aliats del president sirià, l’Iran i les seves milícies afins i Rússia, del conflicte al país àrab.
Aquest atac suposa, així, la primera gran reactivació de la Guerra Civil siriana, que estava estancada i congelada des del 2020, quan Turquia –la valedora de les milícies rebels– i Rússia van firmar un alto el foc que, malgrat que no va servir per parar els bombardejos de Moscou i Damasc contra la població civil rebel, sí que va aconseguir parar les ofensives i atacs a gran escala sobre el terreny.
Segons els experts, el motiu de l’inici d’aquest atac ara, a part de la debilitat d’Assad, és Ankara. "Aquesta operació havia sigut anticipada des de fa setmanes, i s’ha retardat per evitar qualsevol percepció que els seus autors estiguin alineats de cap manera amb les accions militars d’Israel a Gaza i el Líban", explica l’analista turc Ömer Özkicilcik, que continua: "L’operació va tirar endavant quan Turquia va canviar la seva posició inicial d’oposar-se a l’atac i va donar la seva llum verda. Aquest canvi es deu al nul avanç de les converses per normalitzar les relacions entre Ankara i Damasc, a més de la frustració turca davant la poca cooperació russa a l’hora de fer complir els seus acords anteriors a Síria".
Refugiats i xerrades
Des de fa més d’una dècada, Turquia és el país del món que més població refugiada allotja: una mica més de tres milions de persones. Amb la crisi econòmica inflacionària que assola el país des de fa anys, una gran part de la població turca desitja, ara, que els refugiats sirians tornin al seu país, i pressiona el Govern del president turc, Recep Tayyip Erdogan, perquè arribi a un acord amb Assad respecte a això.
Fins ara, Assad sempre s’ha negat a asseure’s a la taula amb Erdogan fins que "Turquia no abandoni el territori sirià", segons paraules del mandatari turc. Ankara controla, amb els seus propis soldats, diversos territoris al costat sirià de la frontera que els dos països comparteixen. I no només això: és Turquia qui finança les milícies rebels sirianes.