El conflicte del Pròxim Orient
La treva al Líban dona esperances a un sistema polític bloquejat des del 2022
La pèrdua de lideratge de Hezbol·là obre l’oportunitat per elegir un cap d’Estat després de dos anys amb el càrrec vacant .
El Parlament convoca una sessió el 9 de gener per intentar superar la crisi.
El flux de dolençosos no s’atura. Ningú ve sol. Alguns hi acudeixen amb familiars, grans i petits. D’altres, amb amics. Només el soroll d’una excavadora que retira la terra molla i restes de runa interromp el silenci sepulcral que domina l’escena. La majoria reprimeixen les llàgrimes. Ja les van vessar lluny d’aquí. Però hi ha una dona que, entregada al sanglot, escenifica el dolor de tota una comunitat. Davant de tots ells s’obre un profund cràter. En el seu fons va estar el seu líder, Hassan Nasral·là, el que havia sigut com un pare per a ells durant dècades com a secretari general de Hezbol·là. Just dos mesos després del seu assassinat per part d’Israel, el poble libanès va respirar alleugerit amb l’arribada de l’alto el foc. Els centenars de milers de xiïtes que fa setmanes que ploren Nasral·là continuen el seu dol orfes.
Dues espelmes amb un 6 i un 5 enterrades a la sorra celebren desvalgudes els anys que no complirà el clergue el pròxim agost. Un policia custodia l’accés al buit on Israel va fer història. Després de 32 anys al capdavant de Hezbol·là, l’Exèrcit hebreu va aconseguir, el 27 de setembre, assassinar Nasral·là mentre era en un búnquer set o vuit pisos per sota de la terra. Amb ell, també va morir gran part de la cúpula de la milícia partit. "El que ha passat és una gran derrota per a Hezbol·là i no hauríem de fingir que va ser una victòria com ells pretenen ara", diu Michael Young, editor sènior del Malcolm H. Kerr Carnegie Middle East Center a Beirut, a EL PERIÓDICO.
Destrucció o victòria
Entre la destrucció dels suburbis del sud de Beirut continuen sonant els trets festius, la gent continua fent onejar banderes de Hezbol·là, passegen abraçats al retrat de Nasral·là i treuen els dits en forma del signe de la victòria per la finestreta del cotxe. "La raó per la qual diuen que va ser una victòria és perquè han de convèncer els seus propis partidaris que, de fet, van tenir èxit en alguna cosa, que tota aquesta destrucció no va ser un signe de derrota, sinó un signe de victòria", explica Young. Hezbol·là creu que la xifra dels seus combatents morts durant 14 mesos d’hostilitats podria arribar a diversos milers, fins a 4.000, i que la majoria van morir des que Israel va llançar l’ofensiva al setembre, segons han dit tres fonts familiaritzades amb les seves operacions a Reuters.
Més enllà de les pèrdues militars en forma de milicians, que multiplicarien per 10 les sofertes en la guerra del 2006, el Líban mira expectant fins a quin punt Hezbol·là ha sigut delmat políticament. L’organització xiïta compta amb una branca política amb diputats al Parlament. "A escala nacional, el que veurem les pròximes setmanes i mesos és una creixent assimilació per part de la societat libanesa de la realitat que això va ser un revés per a Hezbol·là", reconeix Young. Fa alguns dies, el successor de Nasral·là Naim Qassem, va pregonar en el seu discurs la recuperació de l’equació "l’Exèrcit, el poble i la resistència" que ha dominat la política i la societat libaneses en les últimes dècades.
Aïllament
Notícies relacionades"La idea que hem de posar l’Exèrcit libanès al mateix nivell que la resistència [Hezbol·là] serà cada vegada més qüestionada per altres actors polítics libanesos", apunta Young en aquest sentit. "A més, serà difícil per a Hezbol·là defensar això després que hagi estat aïllat i la comunitat xiïta hagi estat aïllada al Líban els últims mesos a causa del que molta gent creu que va ser una guerra innecessària", afegeix.
L’ofensiva israeliana contra el Líban, iniciada el 8 d’octubre de l’any passat pel llançament de coets per part de Hezbol·là a través de la frontera amb Israel, s’ha intensificat en els dos últims mesos amb atacs a tot el país. Almenys 3.961 persones han mort i 16.520 han sigut ferides en aquests 14 mesos.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.