Una sanitat encara més fràgil
Vint-i-un dels 50 estats dels EUA han restringit l’accés a la salut reproductiva. Amb això han empès milers de dones a buscar atenció mèdica en estats veïns, havent de conduir durant hores, una situació que ha sotmès a gran estrès el sistema sanitari.
"Els nostres recursos s’han desbordat, ja que s’ha posat a prova un sistema de salut que no tenia prou capacitat ni mitjans per atendre la gran quantitat de dones que arribaven de fora de l’estat a la recerca d’una assistència sanitària reproductiva", explica Eve Espey, ginecòloga i especialista en planificació familiar a Nou Mèxic, estat veí de Texas, un dels que han prohibit l’avortament en els últims dos anys. En total, 21 dels 50 estats dels EUA han decidit prohibir la interrupció de l’embaràs o l’han restringit fins a reduir-lo a l’impossible. Però els 29 restants tampoc n’han quedat indemnes: han vist col·lapsats els seus sistemes de salut, ja fràgils per si en un país que ofereix subsidis a persones grans o vulnerables però que no té una sanitat universal i gratuïta. Aquesta tempesta perfecta ha fet que milers de dones condueixin diverses hores cap a estats veïns a la recerca d’assistència sanitària bàsica, de vegades fins i tot posant en perill la seva vida.
El fet que als EUA es deixés de poder avortar lliurement després de 50 anys en què sí que es va permetre és perquè, el 2022, el Tribunal Suprem va revisar –i revocar– una decisió favorable que havia pres el 1973. No va ser una prohibició per a tot el país, sinó que la cort, a l’aixecar la seva protecció federal, va deixar la decisió en mans dels estats. Per això, els estats governats per republicans no van trigar a aprovar lleis que prohibissin aquesta pràctica mèdica o que la limitessin a les 12 i fins i tot les sis setmanes d’embaràs, un període que per a algunes persones és insuficient per saber si es tracta d’un embaràs no desitjat. I sobretot per a les dones més vulnerables.
"Tot i que hem patit tensions com a proveïdors de salut, aquests problemes no són res en comparació amb el que han de suportar les nostres pacients: des de sentir-se criminalitzades per accedir a assistència sanitària bàsica fins a enfrontar-se a obstacles de vegades insuperables per rebre l’atenció mèdica que necessiten", lamenta Espey, que exerceix a Nou Mèxic des de fa 25 anys i és membre del col·legi professional d’obstetrícia i ginecologia, una organització pionera en la promoció de la salut sexual, un tema generalment de consens però polititzat en aquesta elecció.
Mai ha estat en la Constitució
El dret a l’avortament mai ha estat recollit en la Constitució dels EUA, la més antiga de la història que continua vigent en el dia d’avui des de 1788. Va ser el Tribunal Suprem el que va determinar que aquest dret mereixia protecció federal, i anys després la mateixa cort se’n va desdir. Des d’aleshores, el tema ha quedat reduït a un fals debat administratiu sobre si s’ha de regir a nivell federal o estatal, una posició que dona una imparcialitat fictícia a Donald Trump però en el que el seu candidat a vicepresident ha anat més lluny al demanar una prohibició nacional. En realitat, la regressió del debat públic respon a cinc dècades d’una pressió del lobby provida (antiavortament) molt marcada pel sector més religiós i conservador de la societat americana.
Encara no està clar com afectarà el canvi de presidència, ja guanyi Trump o bé Harris. Tot i que la Casa Blanca és actualment demòcrata amb Joe Biden al capdavant, el Tribunal Suprem continua tenint sis jutges conservadors i només tres progressistes. El càrrec és vitalici i els últims tres relleus es van produir durant el govern de Donald Trump.
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- EFEMÈRIDE El metro celebra 100 anys amb visites a estacions fantasma
- Mobilitat interurbana El pla més complicat de Rodalies
- Ocupació La Generalitat es reforça amb 225 orientadors laborals per reduir l’atur
- Escacs El prodigiós adolescent indi
- Conde del asalto Els ‘torreznos’ dels Ramones
- Turisme El poble més bonic del món és a Catalunya, segons l'Organització Mundial del Turisme
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Estrena aquest diumenge ‘Señor, dame paciencia’: Jordi Sánchez torna a treure suc d’un personatge carregat de prejudicis
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."