La societat civil euromediterrània demana que la premsa accedeixi a Gaza
Els participants de la trobada prèvia al fòrum de Barcelona advoquen per combatre els discursos d’odi, la radicalització i la desinformació

L’atac terrorista del 7 d’octubre del 2023 contra el sud d’Israel llançat per Hamàs i la brutal resposta militar de l’Estat hebreu, que ha segat les vides de desenes de milers de palestins, molts d’ells nens, ha atiat com mai la polarització i els discursos d’odi entre els actors del conflicte al Pròxim Orient. Per intentar frenar aquesta perversa dinàmica, dos centenars d’experts i representants de les societats civils àrabs i israelianes es van reunir durant dos dies al Museu Marítim de Barcelona sota l’ègida de l’Institut Europeu del Mediterrani (IEMed) i van aprovar una declaració conjunta que inclou exigències per al respecte de les decisions de les institucions judicials i dels organismes internacionals, el lliure accés sense traves per als informadors a la zona del conflicte –en particular, a la franja de Gaza– i un paper més actiu de les entitats reguladores i els mitjans de comunicació per contrarestar els discursos d’odi, la deshumanització i la radicalització.
Els debats van comptar amb intervencions de José Manuel Albares, ministre d’Afers Exteriors d’Espanya; Jaume Duch, conseller per a la Unió Europea i l’Acció Exterior del Govern de la Generalitat, i Josep Borrell, alt representant de la UE per a la Política Exterior, i van ser intensos. En alguns casos, fins i tot acalorats. Es va debatre si l’antisemitisme, en un context denominat, segons certs participants, de "genocidi" a Gaza, ha de ser esmentat o abordat. També es van estudiar fórmules per obligar les plataformes de xarxes socials a assumir la seva responsabilitat i es va fer una crida per recuperar el periodisme de qualitat per desmuntar les campanyes de desinformació.
Alguns participants van expressar el seu escepticisme respecte a la possibilitat d’implementar la solució de dos estats, un d’israelià i un altre de palestí, atès el clima de polarització i enfrontament. D’altres van elevar la qüestió dels dos milions de refugiats palestins, per als quals ni tan sols es contempla una solució. Però, sobretot, es van deplorar els "dobles estàndards" a Occident respecte a la violència, a més de "la catastròfica pèrdua de credibilitat" d’Europa a l’hora de condemnar els devastadors efectes de les operacions militars israelianes, que podrien impulsar el radicalisme i l’extremisme entre les noves generacions d’àrabs i musulmans.
Fracàs comunitari
"Som crítics amb la falta de resultats per parar el conflicte i la violència desmesurada a Gaza, a Israel i al Líban", va constatar Duch, abans d’expressar la seva convicció que "tots" els reunits compartien l’esperança que la pau torni al Mediterrani.
Borrell es va manifestar a favor de "mesures coercitives" per aconseguir una treva, que podrien traduir-se en el veto a l’enviament d’armes a Israel. "Si la comunitat internacional no està llesta per imposar limitacions a les parts implicades, la guerra continuarà", va ressaltar.
- Novetat editorial L’artista que "va morir de tristesa"
- Dolors Ribalta: "Les imatges són claríssimes. Això no va de colors, sinó de dignitat"
- "Som poligoners, però amb universitat pròpia"
- Arquitectes barcelonins i novaiorquesos guanyen el concurs per reformar la nau de les Tres Xemeneies
- La baixa natalitat aboca a tancar 116 escoles de 45 municipis
- Procés El Suprem confirma la condemna de quatre anys de presó a Laura Borràs i rebutja que se li apliqui l’amnistia
- Eleccions internes Jordi Domingo s’imposa a Toni Comín i presidirà el Consell de la República
- Infraestructures La línia 4 del metro de Barcelona quedarà tallada a l’estiu entre Maragall i Trinitat Nova
- XOC EN LA COALICIÓ El Govern tanca la porta a negociar i insisteix que Díaz coneixia la tributació de l’SMI: «La decisió està presa»
- Al Parlament Junts pressiona el Govern amb una llei per injectar més recursos en educació concertada, salut mental i català