El fortí israelià

Desgraciadament amb un any no n’hi ha hagut prou per silenciar les bombes. Tot això va començar quan centenars de joves innocents –incloent-hi nens i alguns de no tan joves– que ballaven en un festival van ser disparats i segrestats al sud d’Israel. El més sorprenent de tot plegat és que la resposta a aquell acte terrorista tan brutal porta un any de revenges sense que el Govern de Netanyahu, a qui l’atac va salvar d’una sortida deshonrosa del poder, hagi aconseguit acabar amb Hamàs, recuperar els segrestats i tornar la seguretat al país. No s’ha aconseguit cap d’aquests objectius, però pel camí han perdut la vida com a mínim 42.000 palestins.

Notícies relacionades

L’error de Feijóo

Veneçuela i Groenlàndia obren una bretxa entre Feijóo i Aznar

En la memòria d’atrocitats d’aquest any transcorregut ¿qui demanarà comptes al Govern d’Israel per haver matat més nens innocents que guerrillers? Quan la paraula genocidi –una cosa que el poble jueu coneix bé–, s’aireja com a resposta a aquell atac ¿com s’ha de dir el crim per haver destrossat les vivendes i destruït totes les famílies de la Franja de Gaza? Hi ha dues qüestions que un any després hem de recuperar ara que el conflicte s’estén al Líban, el Iemen, Síria i l’Iran. Les dues qüestions són antagòniques. ¿Té dret Israel que ningú qüestioni el seu Estat i la seva gent pugui viure segura? La resposta és que sí. ¿Pot fer-ho si considera que les vides a l’altre costat de les seves fronteres no tenen aquests mateixos drets? La resposta és que no.

Els atacs d’Israel no responen als paràmetres pels quals defensa una democràcia lliure i segura, senzillament perquè la democràcia neix de la convicció que tots els éssers humans som iguals i no es pot negar a l’altre el que reclames per a tu. Un any després, l’única certesa és que la guerra s’ha estès a tota la regió sense límits ni barreres. L’amenaça d’un conflicte global és més a prop i el final de la guerra, més lluny. També la seguretat per a Israel, que està condemnant la seva gent a viure no en una llar sinó en un fortí, permanentment amenaçat i que només podrà ser mantingut amb armes.