Mongòlia desatén l’ordre de detenció de Putin dictada pel TPI
El cap del Kremlin visita durant dos dies el país asiàtic, membre del tribunal internacional que el busca per la deportació de nens ucraïnesos
El viatge del president de Rússia, Vladímir Putin, a Mongòlia, país que forma part del Tribunal Penal Internacional (TPI), posa a prova la política de neutralitat del petit estat asiàtic i l’abast de les institucions internacionals. El mandatari rus va aterrar dilluns a Ulan Bator, la capital de Mongòlia, i se’n va anar ahir sense que s’hagués produït l’arrest.
La visita de Putin es va produir en el marc de la commemoració d’una victòria militar de Rússia i Mongòlia en la Segona Guerra Mundial (el 85è aniversari de la batalla del riu Khalkh, en què tropes soviètiques i mongoles es van enfrontar a forces japoneses).
És la primera vegada que el president rus visita un país membre del Tribunal Penal Internacional des que l’organisme va emetre una ordre d’arrest en contra seu el 2023 com a "presumpte responsable" de deportar il·legalment nens ucraïnesos i traslladar-los de zones ocupades a Ucraïna a Rússia, cosa que suposa un crim de guerra segons el tractat d’aquest tribunal, l’Estatut de Roma.
Els delictes de què se l’acusa es van produir almenys des del 24 de febrer del 2022 al "territori ocupat d’Ucraïna", segons el TPI, que considera que hi ha "motius raonables" per creure que Putin té "responsabilitat penal individual" pel crim de guerra que suposa la deportació de menors.
Des d’aquell moment, Putin ha limitat molt els seus viatges a l’estranger, i ha evitat els països que havien ratificat el Tractat de Roma, que va ser l’origen del TPI. Mongòlia va firmar el tractat el 2000, el va ratificar el 2002 i n’és un estat membre des del 2003. El juny passat, el país va reafirmar el seu suport "infrangible" a aquest tribunal, juntament amb 92 membres més.
L’Estatut de Roma estableix que els estats membres han d’actuar si una persona que és objecte d’una ordre d’arrest entra al seu territori. El TPI va recordar la setmana passada que els països tenen l’"obligació" de detenir els individus contra qui existeix una ordre de detenció. Però a la pràctica, el tribunal no té un mecanisme d’execució eficaç i els estats membres poden estar exempts de realitzar detencions si fer-ho entra en conflicte amb certes obligacions del tractat o amb la immunitat diplomàtica.
Notícies relacionadesSi Mongòlia no reacciona, el TPI podria remetre el cas a l’Assemblea dels estats part. Aquesta assemblea, que es reuneix una vegada a l’any, al seu torn podria condemnar la violació de Mongòlia a través de l’anomenat "procediment d’incompliment". No obstant, les eventuals sancions de l’assemblea es limiten essencialment a una amonestació verbal. Una altra opció seria que el tribunal ho remeti al Consell de Seguretat de l’ONU, cosa que implicaria conseqüències des del punt de vista jurídic, diplomàtic i de reputació.
El Kremlin va dir la setmana passada que no temia que el president Putin fos detingut . "No, no estem preocupats […] Tenim un magnífic diàleg amb els nostres amics de Mongòlia", va concloure el portaveu de la presidència russa, Dmitri Peskov, a les preguntes sobre si existien temors al respecte.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Ciberatacs Així és l'estafa que buida els comptes bancaris a Catalunya
- Alaska: "¿Em diuen musa de la dreta per col·laborar amb Losantos? És absurd"
- Catalunya rep les primeres nevades a més de 800 metres
- El règim d’Assad cau després de 13 anys de guerra civil
- Els blocs es reforcen amb Sumar a la baixa i Vox a l’alça
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Fred polar En aquesta zona de Catalunya la sensació tèrmica ha estat de -34ºC
- Desapareguda Es busca la Irene: té 5 anys i va desaparèixer després de baixar d'un ferri a Barcelona
- La comunitat d’opositors a Espanya celebra el final del règim
- El canvi del règim a Síria afecta Israel, Hamàs i Hezbol·là