La carrera a la Casa Blanca
Harris supera sense sobresalts la primera entrevista com a candidata
La vicepresidenta justifica la seva evolució, assumeix la política econòmica de Biden i es mostra disposada a nomenar un republicà en el seu gabinet
L’aspirant demòcrata lamenta el patiment palestí, però rebutja restringir l’enviament d’armament a Israel
La vicepresidenta dels Estats Units i candidata demòcrata a les eleccions del 5 de novembre, Kamala Harris, va aprofitar la primera gran entrevista que ha concedit des que va agafar el testimoni de Joe Biden per a la nominació per tal de defensar-se davant les crítiques, especialment dels republicans, que l’ataquen com un penell per haver canviat de posicions polítiques en qüestions com el fracking, la immigració i la reforma de la sanitat pública. "L’aspecte més important i significatiu de la meva perspectiva política i de les meves decisions és que els meus valors no han canviat", va dir.
Aquesta defensa, que va fer amb contundència particular en qüestions de canvi climàtic o de frontera, va ser un dels elements polítics centrals de l’entrevista, concedida a la CNN juntament amb el candidat a vicepresident, Tim Walz, i en la qual tots dos es van sotmetre a les preguntes de Dana Bash, la principal corresponsal política de la cadena.
Van ser 27 minuts d’interrogants i respostes (49 amb introduccions, comentaris i anuncis) que no van deixar grans revelacions o propostes específiques per part de Harris, que va remarcar que "ajudar la classe mitjana" serà una de les seves prioritats si arriba al Despatx Oval i va defensar les polítiques econòmiques de Biden alhora que va renovar la seva promesa-eslògan d’oferir "un nou camí cap endavant". Les sensacions dels nord-americans per la situació econòmica, i un accentuat descontentament amb l’alça dels preus i l’escassetat de vivenda accessible, són un dels reptes més significatius que enfronta la candidatura demòcrata.
Harris tampoc es va distanciar de Biden respecte a un tema central de la política exterior: el suport a Israel mentre entaula la guerra a Gaza. Com ja va fer en la convenció, va dir que no hi haurà un canvi de política i va rebutjar fer un pas com restringir l’enviament d’armes si arriba a la presidència, però també va destacar, com a Chicago, el patiment dels civils palestins.
Malgrat la vaguetat, Harris pot considerar la cita en certa manera un triomf. Atès que des de la renúncia de Biden, el 21 de juliol, no havia fet cap entrevista en profunditat i tampoc ha ofert cap roda de premsa, s’havia intensificat la pressió i l’expectació davant aquesta aparició en la CNN. Era un examen i repte per a Harris abans del seu debat, el 10 de setembre, amb Trump que trencava els moments molt preparats i controlats que han marcat la seva vertiginosa carrera com a candidata, que van culminar amb la seva coronació en la convenció a Chicago, un esdeveniment en què tot estava mesurat i calculat.
És difícil pensar que res del que va dir Harris dijous acabi sent un element que mogui votants indecisos, però el seu acompliment solvent tampoc li haurà fet mal. I Donald Trump, l’expresident i candidat republicà al qual Harris s’enfronta el mes de novembre, va reaccionar a la seva xarxa social, Truth, amb una sola paraula: "¡Avorrit!", però bé podria ser que precisament això, una actuació sense gairebé sobresalts, és el que buscaven Harris i la seva campanya.
La candidata va prometre que si arriba a la Casa Blanca inclourà un republicà en el seu gabinet, tot i que no n’ha donat un nom concret. "No m’avançaré però crec que és realment important", va dir sobre aquesta decisió. "He passat la meva carrera convidant la diversitat d’opinions. Crec que quan es prenen algunes de les decisions més importants, és important tenir gent a la taula que té punts de vista i experiències diferents, i crec que beneficiarà el poble nord-americà", va indicar.
El que no va voler fer és entrar a contestar un dels molts atacs que li ha llançat Trump, que la va assenyalar per, suposadament, haver alterat amb el temps la seva identitat racial, remarcant la seva raça negra (el seu pare és de Jamaica) quan en el passat, segons el republicà, destacava les arrels índies per part de la seva mare. "El mateix vell disc ratllat. Següent pregunta", va tallar. Després, parlant de la icònica foto d’una de les seves nebodes veient el seu discurs en la convenció, va dir: "Crec que soc la millor persona per a aquesta tasca en aquest moment per a tots els nord-americans, sense que importi la raça o el gènere".
Harris va llançar en les seves respostes diversos atacs tant a les polítiques com al caràcter de Trump i el va acusar d’haver creat una "era" de divisió. I va defensar apassionadament Biden, igual que va fer després de la desastrosa actuació del president en el debat del 27 de juny davant Trump, una situació que ha dit "no lamentar".
Notícies relacionadesWalz es defensa
Tot i que Harris va ser la principal protagonista de l’entrevista, Walz també va jugar un paper. I una part important va ser tractar de clarificar comentaris que va fer sobre el seu servei en la guàrdia nacional o sobre el tractament de fertilitat amb què van néixer els seus dos fills que va haver de clarificar després i que els republicans han utilitzat per atacar-lo per mentir. "Assumeixo els meus errors quan els cometo", va dir el governador de Minnesota, tot i que també va afirmar: "No em disculparé per parlar apassionadament quan es tracta d’armes o drets reproductius".
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- Educació a catalunya Mireia Dosil i Carles Granell: "Urgeix un grau d’Educació Matemàtica i l’especialitat a primària"
- El somriure de l’‘Un, dos, tres…’ que va viure amb el dolor
- Xarxes de narcotràfic aprofiten la temporada d’esquí per moure droga
- El gimnàs sense miralls
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- El Barça suma una treballada victòria en la visita al Laguna Tenerife (91-95)
- Ruth Chepngetich firma una marató per a l’eternitat
- Sinner reafirma el número 1 de l’any al guanyar Djokovic
- La sobrecàrrega castiga el futbol