El control de les xarxes socials
Telegram assegura que compleix la llei i que Dúrov «no té res a ocultar»
Macron rebutja que la detenció respongui a una «decisió política» i assegura que França «respecta la llibertat d’expressió i comunicació»

La detenció, dissabte després d’aterrar a París procedent de l’Azerbaidjan, del cofundador de Telegram Pàvel Dúrov ha generat una allau de reaccions sobre la suposada motivació de l’arrest. Segons la justícia francesa, Dúrov és sospitós de no impedir l’ús de la seva xarxa amb finalitats criminals. Però des de Rússia, on el Govern va intentar sense èxit bloquejar la plataforma el 2018, consideren que és perseguit per no subordinar-se al dictat d’Occident. ¿La detenció respon a una investigació criminal, una decisió política o un acte contra la llibertat d’expressió? Aquestes són algunes claus del cas.
950 milions d’usuaris.
El 14 d’agost del 2013, Pàvel Dúrov va fundar amb el seu germà Nikolái Telegram Messenger, una aplicació de missatgeria encriptada, de manera que el missatge enviat només es pot llegir als telèfons de l’emissor i del receptor. Telegram aviat es va convertir en una alternativa a WhatsApp i avui dia està traduïda a més de 20 idiomes i compta amb 950 milions d’usuaris, atrets per la seguretat i la protecció a la privacitat que ofereix. Altres característiques de Telegram són que permet la possibilitat de crear bots (missatges automàtics) i grups de fins a 200.000 membres (davant els 1.024 de Whatsapp). Però aquestes funcionalitats són, al seu torn, objecte d’escrutini per part dels governs i forces de seguretat, ja que converteixen la plataforma en un instrument molt atractiu per a delinqüents.
Investigació oberta a França.
Segons la cadena de televisió gal·la TF1, Dúrov té una ordre d’arrest de l’agència francesa de prevenció de la violència contra els menors, Ofmin, com a part d’una investigació preliminar sobre diversos delictes, com ara frau, tràfic de drogues, assetjament cibernètic, crim organitzat i promoció del terrorisme. Però el magnat, la fortuna del qual està valorada en 15.500 milions de dòlars segons Forbes, no és sospitós de cometre aquests crims, sinó de no prendre accions per impedir l’ús de la plataforma Telegram amb finalitats delictives. L’aplicació ha sigut retirada de les botigues d’apps i bloquejada en diferents països del món per permetre –o no impedir– l’intercanvi de continguts il·legals i, en el cas dels règims autoritaris, l’organització de protestes a través dels seus xats. El creador de Telegram sempre ha defensat que mai revelarà informació sobre els seus usuaris.
«Res a ocultar».
En un comunicat difós ahir per la companyia, Telegram defensa que «compleix amb les lleis de la Unió Europea» i remarca que el seu fundador «no té res a ocultar». «És absurd afirmar que una plataforma o el seu propietari són responsables de l’abús d’aquesta plataforma», afegeix la nota, abans d’assegurar que «la seva moderació es troba dins dels estàndards de la indústria i millora constantment».
Notícies relacionadesMacron rebutja una motivació política.
Després de l’allau de reaccions, el president francès va rebutjar ahir que l’arrest de Dúrov respongui a una «decisió política». En un missatge a X, Macron va censurar les «informacions falses sobre la detenció» i va assegurar que el seu país «respecta la llibertat d’expressió i comunicació».
- El restaurant preferit de Lamine Yamal
- Gestió hídrica Els pantans de Catalunya arriben al 44,71% de la seva capacitat gràcies a les últimes pluges
-
- Investigació oberta Dos detinguts després de la caiguda d’una dona de 26 anys per un balcó del carrer Avenir de Barcelona
- Multimilionari José Elías: «Si no vens, la resta no té sentit»
- Successos Quatre acusats de conducció temerària en concentracions de cotxes a Tarragona
- Lluís Llach: "El primer racisme de l'ésser humà és envers la seva mateixa raça, que és la dona"
- Reunió del Pacte Nacional per a la Justícia La Generalitat planteja donar una bonificació als jutges que escriguin en català
- Caos ferroviari Junts veu el pacte per desconvocar la vaga com el «certificat de defunció del traspàs» de Rodalies
- Primera fase Així serà la futura Fira a Montjuïc: inici d’obres el 2026 i arquitectes internacionals i locals