La carrera a la Casa Blanca
La cloenda de la convenció demòcrata inicia la cruenta batalla Harris-Trump
Després de quatre dies d’eufòria i optimisme al conclave de Chicago, arriba el bany de realitat d’un duel igualat
La vicepresidenta ha delineat els objectius però sense donar detalls de programa
Durant quatre dies, en la convenció a Chicago, el Partit Demòcrata va viure una festa dominada per l’eufòria, l’alegria, l’optimisme i l’esperança, emocions que ningú anticipava fa poc més d’un mes, quan el president Joe Biden continuava entossudit a mantenir el seu esforç de reelecció malgrat els dubtes sobre la seva capacitat de portar a terme amb èxit una lluita contra Donald Trump. Una vegada que el mandatari de 81 anys va cedir a les pressions i va mostrar el seu suport al fet que prengués el testimoni Kamala Harris, es va iniciar un viatge altament improbable (com va reconèixer la mateixa candidata) que va portar la vicepresidenta i la formació a aquest estat de nirvana que es va palpar en el United Center.
Una vegada que dijous van caure els globus i el confeti després de la coronació de Harris ha començat la veritable prova per a la flamant candidata i per als demòcrates. I tot i que de Chicago surt un partit rejovenit i amb un nou vigor, les poc més de 10 setmanes que queden fins a les eleccions del 5 de novembre són les decisives en la lluita amb el republicà.
Contra la complaença.
Fins i tot abans del potencial impuls que es treu d’una convenció, Harris està navegant una onada que l’ha col·locat per davant de Trump en enquestes i la mitjana de les nacionals de FiveThirtyEight, per exemple, assenyala que el seu avantatge sobre el republicà s’ha elevat fins al 3,6%. La candidata està millorant entre grups de votants com les dones o els joves. La seva aplaudida aposta pel governador de Minnesota, Tim Walz, com a candidat a vicepresident posa a la diana els blancs treballadors que el 2016 van ajudar Trump a fer caure l’anomenat "mur blau" demòcrata en el cinturó de l’òxid.
Però a Michigan, Wisconsin i Pennsilvània els marges són molt estrets, i Trump segueix per davant en altres estats frontissa: Nevada, Arizona, Geòrgia i Carolina del Sud. Des de Chicago s’ha repetit un missatge contundent contra la complaença i el triomfalisme, especialment subratllat per Bill i Hillary Clinton i Barack i Michelle Obama. Una cosa és portar a l’èxtasi els delegats i convidats a una convenció; una altra, convèncer els votants, especialment els independents o indecisos.
Una campanya "ferotge".
"Els atacs a Harris seran ferotges perquè Trump i MAGA (sigles del moviment Fer els EUA gran de nou) es basen en la misogínia, en el racisme, en l’odi, en la divisió i a apel·lar als impulsos més baixos de l’ésser humà". El que deia dijous passat en el United Center Macarena Iglesias, una delegada de Florida nascuda a Sevilla, és el que anticipa per als pròxims 75 dies tot demòcrata amb qui es parlava en la convenció. La resposta passa per mantenir la crida a la unitat i a tractar els republicans amb "amabilitat, respecte i compassió", utilitzant les paraules de Harris.
Hi ha també una nova estratègia: els demòcrates han evidenciat passar de la mera defensa a l’atac i ja no fugen de l’humor, la mofa i la burla per mirar d’empetitir Trump. Enrere ha quedat el "quan ells es rebaixen nosaltres ens elevem" que al seu dia promulgava Michelle Obama.
La mateixa Harris en el seu discurs va fer de l’atac al seu rival element central. Però ara queda per veure com s’exerceixen els dos cara a cara el 10 de setembre en, per ara, l’únic debat que tenen a l’agenda.
Un nou partit.
Harris ha aconseguit a Chicago la quadratura del cercle. Alhora que manté el fil amb l’Administració de la qual ha sigut número dos ara es planteja com una agent de canvi i estendard d’"un nou camí endavant". El partit ha abraçat conceptes que, durant dècades, han permès que s’apropiessin els republicans, com llibertat o patriotisme.
La convenció, a més, ha permès projectar una imatge d’unitat més que inusual. Mentre que abans de la retirada de Biden es veia amb pànic la possibilitat que s’exposessin lluites intestines, a Chicago progressistes i moderats han anat de la mà i diu molt la calorosa recepció que van rebre Alexandria Ocasio-Cortez, Bernie Sanders i Elizabeth Warren.
Tasques pendents.
Notícies relacionadesHarris ha fet als nord-americans una proposta de normalitat, pragmatisme i sentit comú davant el "caos" i les "amenaces" que assegura que representa Trump. Ha delineat les seves metes però sense donar massa detalls ni plans concrets de programa. Abans de la convenció només havia presentat una proposta econòmica, cosa que fa que la llista de temes pendents sigui extensa. I inclou un tema absent de manera destacada a Chicago: la lluita contra la crisi climàtica.
La candidata, a més, encara ha d’asseure’s davant els periodistes i sotmetre’s, ja sigui en roda de premsa o en una entrevista, a preguntes directes. En principi ho farà abans que acabi el mes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- Educació a catalunya Mireia Dosil i Carles Granell: "Urgeix un grau d’Educació Matemàtica i l’especialitat a primària"
- Apunts polítics de la setmana Illa busca pis per a 4 anys i sense banderes
- Narcotráfic Xarxes internacionals volen moure grans volums de droga en la temporada d’esquí
- El certificat energètic, obligatori en les compres de vivenda amb hipoteca
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- El Barça suma una treballada victòria en la visita al Laguna Tenerife (91-95)
- Ruth Chepngetich firma una marató per a l’eternitat
- Sinner reafirma el número 1 de l’any al guanyar Djokovic
- La sobrecàrrega castiga el futbol