Kamala Harris insufla entusiasme en la convenció demòcrata de Chicago
La vicepresidenta dels EUA i aspirant a la Casa Blanca arriba al conclave amb una energia extraordinària, només comparable a la que es va palpar el 2008 amb la candidatura d’Obama
Entusiasme, alegria, esperança. Tot el que fa menys d’un mes estava absent entre els demòcrates dels Estats Units de camí cap a les eleccions presidencials del novembre amb l’octogenari i debilitat president Joe Biden com a candidat per enfrontar-se a Donald Trump, ara flueix a doll.
La vicepresidenta Kamala Harris ha agafat el testimoni de la candidatura i ha donat un tomb inesperat a una carrera que ja era extraordinària. Amb la tria del governador de Minnesota, Tim Walz, com el seu acompanyant en la llista dels demòcrates, encara ha injectat més vitalitat a la seva proposta. I la candidata i el partit arriben a la seva convenció, que avui arrenca a Chicago, amb una energia que només es pot comparar amb la que es va palpar el 2008, amb la també històrica candidatura de Barack Obama.
Protestes
Hi ha núvols que planen sobre el conclave, però. A la mateixa ciutat que el 1968 va entrar en la història negra dels EUA amb una brutal repressió policial de les manifestacions contra la guerra del Vietnam ara s’hi esperen milers de manifestants en protestes, especialment per la guerra a Gaza, hereves de les que es van viure als campus fa uns mesos.
L’alcalde, Brandon Johnson, que és progressista i abans de polític va ser professor i sindicalista, ha promès respectar els drets de llibertat d’expressió i manifestació, però és una incògnita saber com evolucionaran les coses.
Les notes de dissensió també poden arribar fins a dins del United Center, l’estadi on juguen els Chicago Bulls de l’NBA, a través de la trentena de delegats que en les primàries van recollir 700.000 vots de protesta contra Biden, majoritàriament pel seu suport infrangible a Israel malgrat l’agressiva resposta militar als atacs de Hamàs del 7 d’octubre que ha deixat 40.000 morts a Gaza i una tragèdia humanitària. Aquests delegats mantenen reclamacions per a Harris i per al partit, com ara una petició d’alto el foc a Gaza i un embargament d’armes o reflectir en el programa un canvi en la política exterior allunyant-se d’Israel, i tot i que tenen nul·les opcions d’assolir aquestes metes poden exposar alguna esquerda.
Els quatre dies de convenció en el mateix escenari on el 1996 Bill Clinton va reafirmar el seu camí de la reelecció en un ambient festiu al ritme de La Macarena són, en qualsevol cas, un moment de celebració i d’oportunitat per als demòcrates.
Enquestes
Donen l’opció a Harris i a Walz, que ja han sigut formalment nominats pel partit, de culminar davant els nord-americans aquesta presentació que han fet de manera accelerada en les últimes setmanes i expandir el seu missatge més enllà de les bases demòcrates que han omplert els seus mítings i entre les quals ara l’entusiasme, segons un sondeig de Monmouth, està en el 92%.
Miraran d’ampliar una projecció que ja es comença a reflectir en altres enquestes. Perquè amb el duo Harris-Wall els demòcrates han vist pujar el suport especialment entre dones, joves i minories i com canvien i milloren les seves perspectives de cara al novembre. Sondejos recents de The New York Times i el Sienna College, per exemple, mostren la demòcrata avançant Trump en els tres estats frontissa clau de l’anomenat cinturó de l’òxid (Michigan, Wisconsin i Pensilvània) i posant en joc de nou els del cinturó del sol (Arizona, Nevada, Geòrgia i Carolina del Nord).
Les files republicanes
Aquest gir de guió ha descol·locat el republicà, que malgrat la seva condemna penal per 34 delictes a Nova York ha esquivat per ara altres problemes legals amb la inestimable ajuda del Tribunal Suprem, ha ratificat el domini absolut del seu partit i es va veure fins i tot més reforçat després de superar un intent d’assassinat. Va sortir de la seva pròpia convenció a Milwaukee eufòric, elevat als altars, i acompanyat en la seva llista per un delfí com J. D. Vance, la tria del qual va ser una mostra de l’absoluta confiança que té en el retorn a la Casa Blanca. Ara s’ha llançat primordialment a uns atacs personals molt durs contra Harris, amb qui s’enfrontarà en el seu primer debat el 10 de setembre.
Notícies relacionadesLa convenció també situa la vicepresidenta davant una missió ben complicada, en què haurà de mostrar un equilibri molt delicat. Perquè ha de respectar el llegat i l’herència de Biden, que el 21 de juliol es va veure forçat a passar el testimoni demòcrata. Però Harris ha de delinear i exposar la seva proposta: les seves prioritats, la seva visió i el seu missatge; quin i com és el seu partit.
Avui també hi ha prevista la intervenció de Hillary Clinton, la primera dona que va acariciar la ruptura del sostre de vidre que fins ara ha mantingut les dones fora del Despatx Oval.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- Educació a catalunya Mireia Dosil i Carles Granell: "Urgeix un grau d’Educació Matemàtica i l’especialitat a primària"
- El somriure de l’‘Un, dos, tres…’ que va viure amb el dolor
- Xarxes de narcotràfic aprofiten la temporada d’esquí per moure droga
- El gimnàs sense miralls
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- El Barça suma una treballada victòria en la visita al Laguna Tenerife (91-95)
- Ruth Chepngetich firma una marató per a l’eternitat
- Sinner reafirma el número 1 de l’any al guanyar Djokovic
- La sobrecàrrega castiga el futbol