¿Alguna novetat?

Fa pocs dies, a l’article titulat Eleccions autoritàries em preguntava si l’oposició veneçolana creia que els recents comicis en què ha participat serien nets. La meva resposta era que no, que l’oposició era conscient que participava en unes eleccions en les quals el Govern tenia ja precuinat el resultat.

Així les coses, ¿Per què es va presentar? Segons la meva opinió es va presentar per tres raons. La primera perquè participar en unes eleccions (tot i que siguin manipulades) suposa una oportunitat per mobilitzar-se, criticar el Govern i generar llaços de solidaritat entre els que resisteixen de forma individual i solitària al règim. La segona perquè unes eleccions són un episodi polític carregat de simbolisme en el qual han de respectar-se uns codis i unes regles, i en cas que no sigui així, tothom pot veure al rei despullat. I la tercera perquè si la reacció del Govern davant les protestes de l’oposició és desmesuradament violenta –tal com ja està passant– és possible que un ampli sector de la comunitat internacional es posicioni en contra del Govern i li demani responsabilitats.

Déjà-vu o novetat

Fins aquí el guió s’ha complert. La qüestió, no obstant, resideix en si el que avui s’està esdevenint a Veneçuela és un déjà-vu o hi ha alguna novetat respecte a altres eleccions robades, victòries neutralitzades i repressions desplegades. No és fàcil respondre a aquesta última pregunta, ja que el que s’esdevé aquests dies no és gaire diferent al que estem acostumats a veure periòdicament a Veneçuela, a saber, mobilitzacions massives patrocinades per les parts en conflicte, enfrontaments violents als carrers, discursos d’odi, acusacions de cop d’Estat i ingerència estrangera, tancament institucional i repressió. De tota manera, sí que hi ha –crec– algun canvi.

A diferència d’altres vegades, aquesta vegada a la regió només els governs de Bolívia, Cuba, Hondures i Nicaragua han manifestat el seu suport explícit a Maduro. La resta han matisat la seva posició, que va des de reclamar al Govern veneçolà que mostri evidències de la seva suposada victòria, fins a denunciar a Maduro en el Tribunal Penal Internacional per crims de lesa humanitat contra l’oposició, acció que diuen estar disposats a adoptar els mandataris de l’Argentina, el Paraguai i el Perú, i el secretari general de l’OEA.

Notícies relacionades

Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile

Arsen Ostrovsky, advocat israelià: sobreviure a l’atac de Hamàs el 7-O i ara al de la platja d’Austràlia

En aquest sentit, si bé no és cap sorpresa que el Govern dels EUA no reconegui la victòria de Maduro i assenyali a Edmundo González com a vencedor, sí que ho és que presidents de països suposadament afins, com són López Obrador, Petro o Lula –alhora que desacrediten la posició de Washington– demanin que Caracas mostri les actes de votació i iniciï una via de diàleg i negociacions amb el candidat opositor Edmundo González.

Avui ningú sap encara quina serà la resposta del Govern veneçolà a aquests tres mandataris, però en un context tan advers, no estaria de més que Maduro els fes una mica de cas davant els legítims dubtes plantejats. Si fos així, és possible que l’oposició –aquesta vegada– obtingui una mica més que pals per haver participat en unes eleccions autoritàries.