"Mai sabrem si haguessin pogut competir"

El preu que ha hagut de pagar per continuar competint ha sigut molt i dolorós: fer les maletes i anar-se’n per passar gran part del seu temps entrenant-se a Europa (Itàlia, Portugal) i els Estats Units, tot i que en veritat la guerra mai l’hagi abandonat realment. "Entrenar-me per a aquests Jocs ha sigut difícil, sobretot mentalment. També quan estic a l’estranger, perquè el cap d’alguna manera continua a casa. [...] A Dnipró tenim centres esportius moderns i m’agradava estar allà", explica ara des dels suburbis de París.

"Mai sabrem si els atletes ucraïnesos finats haguessin pogut competir a París o en els pròxims Jocs, a Los Angeles, d’aquí quatre anys", afegeix Rizhikova. "500 atletes ucraïnesos, també membres de l’equip d’atletisme, han mort des de l’inici de la guerra a gran escala", recorda, mentre posa èmfasi en aquesta realitat.

"També molts han perdut les seves llars i els seus éssers estimats, o tenen parents i amics lluitant al front. També n’hi ha que han sigut ferits o han considerat tirar la tovallola", afegeix. Ella mateixa, quan va tornar a Dnipró, "a l’escoltar les sirenes d’alarma" també va haver d’"interrompre els entrenaments". I deixar passar les hores fins a poder començar de nou.

Que la guerra d’Ucraïna aconseguís que és congelés la celebració d’uns Jocs Olímpics no és una cosa en què Rizhikova cregués. "Al final ha sigut una oportunitat perquè es vegi la bandera ucraïnesa i per mostrar al món que la guerra continua i que encara necessitem ajuda", raona aquesta guanyadora d’un or en el Campionat d’Europa a Berlín (2018) i diverses medalles de bronze i plata en altres competicions internacionals.

Aquest és també el discurs del comitè olímpic d’Ucraïna, que aquest any ha presentat a la capital francesa un dels equips menys nombrosos de la seva història. Com explica l’entrenador en cap de Rizhikova, Oleksi Serdiutxenko: "A causa de la guerra és impossible viatjar a Ucraïna amb avió, per la qual cosa en general es triga molt a arribar a les ciutats europees. I quan els atletes són a Ucraïna, tampoc és fàcil. És impossible fer plans perquè mai saps com començarà i com acabarà el teu dia, què passarà d’aquí un minut o d’aquí una hora. Els bombardejos, les sirenes, les apagades, les carreteres bloquejades i fins i tot la mala connexió a internet són ara part de la nostra vida quotidiana", recorda.

Notícies relacionades

Edmundo González va firmar coaccionat un reconeixement de Maduro

3 grams d’explosiu a cada busca

Per això també Serdiutxenko dona per fet que l’equip d’Ucraïna està competint en inferioritat de condicions. "Estem en una situació desfavorable perquè els estàndards són molt alts i ara competir no és fàcil per als ucraïnesos. Els homes ni tan sols poden aconseguir amb facilitat el permís especial que necessiten per sortir del país [...] i així és difícil obtenir punts per estar en el rànquing mundial. Això afecta sobretot els atletes de nivell mitjà, per això n’hi ha menys [a l’equip ucraïnès a París]. Els atletes d’elit hi són, això sí. És un equip petit però fort", defensa.

L’entrenador ho veu també com un desafiament a llarg termini per a les futures generacions. "Sabem que la guerra està tenint un gran impacte. Moltíssims nens són a l’estranger i els que són a Ucraïna no estan en la millor situació –afirma–. Per això la federació [d’atletisme] i els entrenadors ens hem posat ara a treballar molt amb nens, amb els atletes U18 i les categories juvenils. L’objectiu és no només que no es perdin aquestes generacions, sinó també alleujar els nens i els joves del malson de la guerra", acaba dient.