Llimona & vinagre
L’ecologista verda de les americanes verdes
La diferència que hi ha entre un verd prairie i un verd gespa és molt difícil d’apreciar si no ets un estilista de moda. El primer és una mica més fosc, més de bosc, i el segon s’assembla més a un jardí amb gespa. Però hi ha versions per a tots els gustos, de tal manera que el prairie pot ser més clar i el gespa, una mica més obscur. També passa amb les americanes que duu Marine Tondelier des que el desembre del 2022 es va fer càrrec de la Secretaria General d’Els Verds francesos (Europe-Écologie Les Verts, EELV), coneguts com Els Ecologistes. Si grates una mica en l’hemeroteca, pots descobrir que Tondelier sempre ha tingut predilecció pel verd (bruses, camises amples que fan de jaqueta, samarretes), però resulta que és a partir de la primera volta de les eleccions legislatives franceses quan ha imposat un estil tan definit i tan popular que fins i tot té un perfil a X: Les vestes vertes de Marine Tondelier. Les seves americanes s’han convertit en un paradigma visual tan reconegut que els seus companys l’han advertit que ja n’hi ha prou: "Els écolos em diuen que l’ecologia no es resumeix en el color d’una americana". Potser no.
Tondelier ha aconseguit un paper decisiu en l’estructura de l’NFP (Nouveau Front Populaire) gràcies a la seva empenta política, fonamentada en uns quants anys d’oposició (des del 2014) a Steeve Briois, l’alcalde d’extrema dreta, en el feu de Marine Le Pen al Pas-de-Calais. Al poble de Hénin-Beaumont, depauperat, d’arrels mineres, Tondelier ha lluitat contra la ferocitat dialèctica del Front Nacional i de la seva versió actualitzada, Rassemblement National (RN), contra accions com ara un document que exhibia "un municipi sense immigrants", contra atacs a organitzacions en favor dels drets humans i, no podia faltar el toc ecologista, en contra de la tala d’una quarantena de til·lers centenaris.
Per això, quan RN va guanyar aquella primera volta i quan tota l’esquerra vivia en un estat d’estupor, ella va fer valer la seva condició de viatgera en el temps. Vinc del futur, és a dir, jo ja sé què significa que mani l’extrema dreta: "Us porto deu anys d’avantatge". De la seva experiència municipal va sortir un llibre, Les nouvelles du Front. La vie sous le Front National, en el qual explica, en un joc de paraules, les notícies des del camp de batalla, és a dir, el dia a dia d’una regidora en minoria, que viu a 200 metres de l’ajuntament i que pateix assetjament ideològic i personal en un poble en el qual, "si hi neixes, tens la perspectiva de cinc anys de vida menys que un parisenc". La manera d’enfrontar-se a l’extrema dreta la resumeix en aquests tres principis: "No abaixis mai el cap; no tanquis mai els ulls; no et rendeixis mai". I en un corol·lari: "No et posis mai al seu nivell, és com una baralla en el fang amb un porc: és el seu esport preferit i tu acabaràs brut i enfangat; derrota’ls amb sentit de l’humor". Especialista en sanitat pública, Tondelier va treballar cinc anys en una entitat que vetlla per la qualitat de l’aire.
Notícies relacionadesDèiem que l’ecologia no es pot concentrar només en un color. Però el color de les americanes ("Ja són més famoses que jo") de "l’altra Marine", com l’han batejat els mitjans, ha tingut també efectes electorals. Ella va ser una de les primeres impulsores de l’NFP i, amb el pas dels dies, riallera, jove i tenaç, però també sense vergonya per expressar els seus sentiments (ha plorat unes quantes vegades davant les càmeres), ha convertit la vestimenta en un actiu que la periodista Elizabeth Pineau, especialista en la moda i l’aparença dels polítics, ha afirmat que "ajuda a la claredat del seu missatge i a la seva credibilitat; la seva blazer encreuada és la d’una una dona forta, que mana".
Quan va començar la primera volta de la campanya, duia una americana entallada de la marca Sessùn, de segona mà. Enmig del brogit dels pactes per aturar el RN, va passar quatre dies i quatre nits "quasi sense dormir". No va tenir temps de canviar el model, que ja estava descosit i malmès de les mànigues. Va demanar a un amic que n’hi comprés una altra, aquesta vegada de The Kooples, d’un verd més clar, més baldera. Valia 395 euros, però al cap d’uns dies, per les rebaixes, va passar a 156. "Si ho arribo a saber", ha dit, "m’hauria esperat; és la peça més cara del meu armari". Entre el bosc i el jardí, Tondelier ha imposat el verd com a emblema subliminal d’esperança. Ara falta (i ella sap de què va) que procuri per un aire més net. Així, en general i en particular.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El futur passeig de la Mar Bella preveu que la costa de Barcelona retrocedeixi 20 metres
- La ciclista Ares Masip denuncia un intent de violació
- Mbappé enfonsa el Madrid a Bilbao
- La fiscalia francesa acusa d’"homicidi involuntari" el conductor del bus
- El Girona cau contra un Logronyès sense porter als penals
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Copa del Rei Pol Arnau: "Vaig parlar amb el meu pare abans dels penals"
- Consells pràctics Paper d'alumini a la paella: el secret dels restaurants que cada cop més gent copia
- IMPOSTOS DEL SORTEIG EXTRAORDINARI ¿Quant es queda Hisenda d'un premi de la Loteria de Nadal el 2018?
- La ciclista Ares Masip denuncia un intent de violació