L’escletxa en les esquerres porta França a la ingovernabilitat

De les eleccions legislatives, l’únic que França va treure en clar és que el que venia després de les urnes seria molt més complicat. Un resultat sense guanyador amb majoria absoluta en un país on les coalicions històricament no estan ben vistes obre la porta a una situació de bloqueig polític.

Ara, entre reunions i fulls de càlcul per trobar la fórmula perfecta i aconseguir una majoria relativa sòlida que permeti governar un país cada vegada més ingovernable, comencen a accentuar-se les esquerdes en el Nou Front Popular, la unió d’esquerres que aglutina La França Insubmisa (LFI), el Partit Socialista, el Partit Comunista i Els Verds.

Els socialistes es neguen a presentar un candidat a primer ministre insubmís, i viceversa. En aquest partit sona el nom d’Olivier Faure, mentre que en les de LFI aposten per una àmplia llista que va des de Clémence Guetté i Mathilde Panot fins al polèmic líder, Jean-Luc Mélenchon. La qüestió és que les negociacions són cada vegada més tenses i retarden la possible coalició moderada que tant busca el president, Emmanuel Macron, que també s’oposa a pactar amb LFI.

"Els francesos volen una ruptura total amb el macronisme", repeteix la líder ecologista, Marine Tondelier, que ha obert la porta que alguns insubmisos, víctimes de la purga que va fer el partit en la segona volta dels comicis, acabin unint-se a la seva formació.

"Majoria sòlida i plural"

Mentrestant, en les files macronistes, 95 dels 99 candidats elegits de Renaixement s’han registrat en l’Assemblea Nacional. "Hem estat a punt de desaparèixer", va afirmar ahir l’encara primer ministre, Gabriel Attal, que va confirmar la seva candidatura a la presidència de Renaixement amb l’objectiu de "protegir els francesos de tot govern compost per Reagrupament Nacional i La França Insubmisa".

En l’Elisi, Macron es va reunir ahir amb els seus companys més pròxims –Gérald Darmanin, Élisabeth Borne i Attal– després d’arribar de Washington, per la cimera de l’OTAN. Des de les eleccions legislatives, el president només ha reaparegut sobre el paper mitjançant una carta en la qual es dirigia als francesos i als partits polítics per demanar una "majoria sòlida, necessàriament plural".

Un text que va causar irritació entre la unió d’esquerres (NFP), guanyadora en aquesta última segona volta. Mélenchon l’acusa de "vetar el sufragi universal" i l’ecologista Tondelier li retreu la seva negativa a reconèixer els resultats electorals.

A punt que es compleixi una setmana de la segona volta de les legislatives, una enquesta realitzada pel diari Le Figaro destaca que sis de cada deu francesos creuen que la dissolució de l’Assemblea Nacional va ser una "mala decisió", i, lluny de convertir-se en una eina per aclarir la situació política del país, França està molt a prop d’un bloqueig en un moment crucial, a dues setmanes dels Jocs Olímpics.

Notícies relacionades

Hamàs es queda sense la seva principal carta negociadora

Trump exhibeix davant el món el seu pla de pau que posa fi a la guerra a Gaza

El 18 de juliol es portarà a terme la primera sessió de l’Assemblea Nacional després dels comicis i ja s’esperen importants moviments. La líder de l’extrema dreta, Marine Le Pen, va anunciar que "Reagrupament Nacional censurarà tot govern format per ministres insubmisos i/o ecologistes".

"Veient els debats des de diumenge, quasi ens hem oblidat que fa una setmana els candidats d’Els Republicans i de Renaixement i els seus diputats es van retirar per elegir els diputats del LFI, ecologistes, comunistes... ¿Cínic o irresponsable? ¿O tots dos?", va afirmar Le Pen a través de X.