Els britànics voten en uns comicis marcats per l’atipament amb els ‘tories’
Tots els pronòstics suggereixen que l’augment del cost de la vida i el deteriorament dels serveis públics faran caure el Partit Conservador / Membres del Govern ja assumeixen en públic la derrota
El Regne Unit acudeix a les urnes avui en unes de les eleccions generals més decidides dels últims temps. Tots els pronòstics apunten a una aclaparadora victòria del Partit Laborista, que recuperarà previsiblement el poder després de 14 anys de governs del Partit Conservador marcats per les polítiques d’austeritat, el Brexit, les divisions internes i les promeses incomplertes. Segons l’última enquesta de YouGov, publicada ahir, els laboristes obtindrien 431 dels 650 seients a la Cambra dels Comuns, davant els 102 dels conservadors, que registrarien un dels pitjors resultats de la seva història. En cas de confirmar-se, aquesta serà la diferència de representants més gran entre els dos partits des del 1842.
Els tories s’enfronten al vot de càstig d’una població colpejada per l’augment del cost de la vida i pel deteriorament dels serveis públics, inclosos la sanitat i l’educació. El primer ministre, Rishi Sunak, ha sigut incapaç de complir el seu objectiu de frenar l’arribada irregular d’immigrants –una de les principals promeses del Brexit– i econòmicament el país avança més a poc a poc del previst, amb un lleuger creixement del 0,7% el primer trimestre de l’any després d’entrar en recessió tècnica a finals de l’any passat. Sunak ha mirat de convèncer els electors amb baixades d’impostos i amb la promesa de reprendre el camí del creixement, però les seves propostes s’han vist entelades per una campanya turbulenta.
La confirmació de la data electoral a finals de maig per part del mateix Sunak, sota una intensa pluja davant el número 10 de Downing Street, va ser un mal presagi del que s’esdevindria a partir de llavors. El primer ministre va aconseguir presentar algunes de les seves propostes els primers dies de la campanya, entre les quals avantatges fiscals per als pensionistes i una nova reducció de les cotitzacions a la Seguretat Social, però la seva decisió d’abandonar abans d’hora els actes de commemoració del Dia D per assistir a una entrevista i els escàndols de les apostes sobre la data electoral –que han esquitxat mitja desena de membres del seu partit– han desviat el focus i han desdibuixat l’estratègia dels tories en l’últim tram de la campanya.
Tirar la tovallola
Conscient de la necessitat de passar a l’atac, el Partit Conservador ha apartat el focus de les seves pròpies propostes i ha dedicat els últims dies a alertar sobre els riscos d’una supermajoria del Partit Laborista, cosa que ha sigut interpretada com una manera de tirar la tovallola abans de la celebració dels comicis. Alguns membres del Govern han arribat a reconèixer públicament la derrota, malgrat els intents de Sunak per demostrar que no està tot perdut. "Només necessitem que 130.000 persones canviïn el seu vot i ens donin el seu suport per evitar la supermajoria dels laboristes", va assegurar l’encara primer ministre en un dels seus últims actes de campanya. Està previst, però, que una part important del vot conservador més moderat recaigui en el Partit Liberaldemòcrata, que segons indiquen les últimes enquestes passarà dels 11 representants que té actualment a més de 70.
Sunak ha comptat, com a últim recurs, amb el suport de l’ex primer ministre Boris Johnson, que ha aparcat –temporalment– les diferències amb el seu successor i va participar dimarts en el seu primer acte d’aquesta campanya amb el Partit Conservador. La irrupció de Johnson en el temps de descompte té per objectiu llançar un missatge d’unitat i apel·lar al vot dels electors que van fer la seva confiança a l’ex primer ministre el 2019, malgrat que la seva popularitat va caure en picat després de l’escàndol del Partygate i del rebuig que la seva imatge genera entre una part important de l’electorat. Johnson ha insistit en el missatge que el retorn al poder dels laboristes suposarà una pujada d’impostos per a les famílies, malgrat que el líder de la formació, Keir Starmer, ho nega.
Notícies relacionadesA diferència dels conservadors, el final de campanya per al Partit Laborista ha estat exempt de contratemps destacats. Starmer ha aconseguit consolidar el seu gir al centre i ha construït un discurs a favor de la moderació i de l’estabilitat econòmica, alhora que ha evitat també tocar temes polèmics com el canvi climàtic, les polítiques d’identitat de gènere o el Brexit. El líder laborista ha capitalitzat l’atipament de la població després d’una etapa de governs conservadors que ha deixat cinc primers ministres i un país que, en molts aspectes, està en pitjors condicions que quan els tories van accedir al poder el 2010. Les enquestes també pronostiquen un gran resultat del partit de Starmer a Escòcia, amb un Partit Nacional Escocès (SNP) en hores baixes després de 17 anys al Govern de la regió.
Més enllà de l’augment del suport a Starmer, gran part del previsible èxit del Partit Laborista avui recaurà en l’auge del partit de dreta populista Reform UK, al qual les enquestes situen com a tercera força amb un 16% dels vots.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Barcelona, protagonista La compra més gran al passeig de Gràcia des del 2017
- Ciclisme Crítiques a l’UCI per la mort de la suïssa Muriel Furrer
- La transformació de la ciutat La plaça de les Glòries entra en la recta final de la seva metamorfosi
- Informe de la Cambra de Comerç Més de 33.000 persones a Catalunya cuiden els pares i fills i treballen
- Investigació oberta Els Mossos busquen un agressor de dones taxistes a Barcelona
- CONTEXT Quanta, quanta guerra
- Israel ataca el nord del Líban i mata un líder de Hamàs
- L’‘Eix de la Resistència’, la coalició de milícies aliada de l’Iran, fa aigües
- Israel supera el primer any de guerra sense una estratègia clara
- Karim Makdisi: "La batalla al sud del Líban dirà molt de què passarà en l’ordre regional"