Receptes contra el declivi francès

El líder de l’extrema dreta francesa Jordan Bardella es presenta com "l’única alternativa creïble i responsable" per a aquestes eleccions, que començaran amb la primera volta, el pròxim 30 de juny. També ho fa la coalició d’esquerres, Nou Front Popular, com "l’única alternativa per combatre l’extrema dreta". Similituds en els discursos però també en els seus programes econòmics, la clau per captar els vots dels francesos.

El poder adquisitiu, juntament amb la inseguretat, és un dels temes que més preocupen al veure que, després de la pandèmia, el país no aconsegueix remuntar econòmicament. L’últim informe de Brussel·les va atorgar a França un dèficit del 5,5%, molt per sobre del límit establert per les autoritats europees, un 3% fixat pel pacte d’estabilitat, i això centra la disputa entre l’extrema dreta i l’esquerra.

Fins ara, cap de les propostes presentades per l’actual govern macronista han ajudat a reduir els números. Mentre el ministre d’Economia, Bruno Le Maire, anunciava fa uns mesos retallades de 10.000 milions per sanejar els comptes, els seus rivals Reagrupament Nacional i el Nou Front Popular rebutgen aquesta idea. "La gestió de les finances públiques i dels sistemes socials ja era execrable amb Le Maire, serà desastrosa amb els extrems", diu per a Le Point l’economista alemany Markus C. Kerber.

"Macron està acabat. […] Només queden els feixistes davant el Nou Front Popular", va sentenciar fa uns dies el líder dels insubmissos, Jean-Luc Mélenchon. Els últims sondejos donen una victòria a l’extrema dreta amb un 36% d’intenció de vot, seguit del Nou Front Popular amb un 27%, i en un tercer lloc, la majoria presidencial amb un 20%.

Notícies relacionades

El Regne Unit afalaga Trump amb una visita d’Estat marcada per la pompa

Els EUA ja han atacat tres embarcacions veneçolanes

Les propostes econòmiques de l’extrema dreta i de l’esquerra reflecteixen certes similituds. Mentre Brussel·les demana tallar l’aixeta, els dos programes se centren a obrir-la. El lepenisme busca abaixar els impostos i millorar el poder adquisitiu dels ciutadans a través de la reducció de l’IVA als productes de primera necessitat. Una cosa semblant a la que vol el seu rival, que també coincideix en això i a derogar la polèmica reforma de les pensions impulsada per Macron i tornar a l’edat de jubilació de 62 anys, i per a les professions més dures, 60 anys.

Pel costat de l’esquerra, el president de la comissió de finances del Nou Front Popular, Eric Coquerel, va detallar un pla de rellançament mitjançant la despesa de 25.000 milions d’euros per "apagar el foc social" i augmentar un 10% el funcionariat.